Reacció de la societat civil a Castelló. Enfront de l'ofensiva del Partit Popular i Vox, que amenaça de castellanitzar el topònim de la ciutat, la plataforma Castelló per la Llengua ha convocat les seves entitats integrants per unir-se amb els partits polítics i donar una resposta conjunta. I és que el govern municipal format pels populars i la ultradreta han acordat continuar els tràmits per tal de modificar el nom oficial de Castelló de la Plana i tornar a emprar la forma castellana, en un intent per erradicar el vincle de la ciutat amb la parla valenciana. La resposta d'entitats i partits també inclou un manifest que pot firmar-se per evitar el canvi, amb l'objectiu de recollir suports a favor del manteniment exclusiu del topònim actual.
La capital de la Plana Alta havia recuperat el seu nom només en valencià el 22 de març del 2019, quan la Generalitat Valenciana va aprovar la forma exclusiva 'Castelló de la Plana', deixant de mantenir al mateix nivell la versió castellana. El govern de Ximo Puig —conformat aleshores per PSPV, Compromís i Podem— va prendre la decisió tenint en compte el dictamen favorable que va emetre, per unanimitat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. L'informe de la Secció d'Onomàstica de l'AVL, presidida pel catedràtic Emili Casanova, fonamentava l'estudi del topònim en quatre aspectes bàsics: l'etimologia, la documentació històrica, la legislació vigent i els criteris de fixació de la toponímia valenciana recollits en els manuals especialitzats.
L'informe de l'AVL sobre el topònim 'Castelló' assenyala, en primer lloc, que el nom de la ciutat formava part dels aleshores 27 topònims de municipis en la zona de predominança del valencià que només mantenia el topònim en la forma castellanitzada. A més, l'informe dictaminava que el topònim de la ciutat havia de respondre a la seva tradició històrica i lingüística, mentre que el manual de l'AVL per a la fixació de la toponímia valenciana també recomanava als municipis recuperar la denominació valenciana com a forma oficial. 'Castelló' és el topònim que apareix en documents medievals com El llibre del repartiment o Crònica de Jaume I, del segle XIII, i altres documents històrics més moderns demostren la tradició lingüística de la denominació valenciana.
Sense oposició de la Generalitat Valenciana
El govern municipal de Castelló, format per PP i Vox i liderat per Begoña Carrasco, va iniciar al juny els tràmits perquè el nom oficial de la ciutat passés a incloure la seva forma en castellà. El canvi hauria d'acabar validant-lo la Generalitat Valenciana, però com que aquest està governat també pels populars i la ultradreta hi hauria via lliure per a la castellanització. El moviment ja ha rebut el rebuig de les entitats de defensa per la llengua valenciana, i també de l'oposició política.