El català Pablo Belmonte, de 26 anys, únic supervivent de l'allau que diumenge passat va causar la mort de tres catalans més i un guia peruà als Andes del Perú, es recupera "amb calma" i sense rancor cap a la muntanya a la ciutat andina de Huaraz mentre espera que curin les seves ferides de l'accident.

Molt afectat emocionalment per la pèrdua de tres companys de la infància amb els que compartia la passió per les muntanyes i amb qui vivia un llarg viatge per Llatinoamèrica, Belmonte ha lamentat en una entrevista telefònica amb Efe l'absència de mitjans a la zona, com helicòpters de rescat, que podrien haver ajudat a salvar els seus amics.

Com et trobes actualment?

Estic més bé d'allò que es podria esperar. Tinc dolor a tot el cos, però són lesions menors. Res greu o que pugui repercutir. Tinc molt dolor per asseure'm o moure'm, petites contusions. Hi ha alguna fractura, alguna luxació, alguna ferida que han hagut de curar o cosir.

Jo vaig sol·licitar l'alta voluntària de l'hospital, i ara estic sent atès pels meus amics a l'hostal, on m'estan cuidant molt i on estic envoltat de gent que m'estima i que estimava també els nois accidentats.

Quant temps calculen els metges que tardarà la teva recuperació?

Em van fer 15 radiografies. No han vist que res comprometi la meva salut. Jo crec que entre dues setmanes i un mes ja tornaré a estar més o menys bé. Em recupero ràpid, només és esperar.

Com va ocórrer l'accident?

Érem allà a la tarda, i hi va haver una tempesta elèctrica molt forta. Portàvem equips metàl·lics i llavors hi havia risc que ens impactés algun llamp, així que vam decidir baixar molt ràpid.

El tema també del canvi climàtic que estem vivint, l'última setmana aquí va fer bàsicament sol quan havia d'estar plovent o nevant. Llavors sobre aquella capa de neu compacta, gairebé gel, es va generar una capa de neu verge, i en baixar corrent, vam relliscar. Diguem que cinc persones encordades a la neu... era impossible aturar la caiguda.

Era la primera vegada que pujaves al Nevado Mateo?

A aquest Nevado sí. He de dir que és relativament fàcil, que no té cap complicació. La durada de la ruta és realment una passejada que es pot fer al migdia, però els accidents a la muntanya ocorren. I les muntanyes estan molt per sobre dels éssers humans.

Realitzàveu aquesta pràctica habitualment?

Era la primera vegada a la meva vida que posava pegues per anar a la muntanya, però són coses que passen. Tots portem tota la vida anant a la muntanya, ens podia haver passat alguna altra cosa en una altra ocasió, no va passar, ha passat ara. Sempre és un risc que comporta, però el risc més gran és estar postrats en el ciment, amb la vida moderna, amb depressions. No hi ha res tan perillós com la selva de ciment. No érem esportistes d'elit, però ens agrada la muntanya.

Éreu amics molt pròxims els quatre?

Érem amics des de la infància, des de l'escola.

Quant temps vau estar al Perú?

Estàvem al Perú entre tres i quatre mesos, fins i tot vam haver de renovar el visat perquè ens va caducar.

Havíeu estat recorrent altres muntanyes al Perú?

Sí, hem anat recorrent algunes altres muntanyes a Cuzco, també a Bolívia.

Era un únic viatge o teníeu pensat seguir a més països de la regió?

Feia ja més de mig any que viatjàvem, no teníem molt pla, simplement anar fluint. La idea era seguir a l'Equador, Colòmbia. En una altra oportunitat serà.

Creus que hi va haver alguna cosa que es podria haver fet pels teus amics?

Els equips de rescat de la zona on vam estar, que era molt remota, tenen un accés molt complicat. No obstant això, van fer grans esforços, m'agradaria agrair-los-ho molt.

Però sí que m'agradaria dir que Huaraz és una de les capitals mundials del muntanyisme, i quan vaig sol·licitar ajuda, vaig demanar un helicòpter, perquè era impossible moure'ls. Si estiguessin amb vida, per les ferides que tenien, feia falta un helicòpter d'auxili, però resulta que no hi ha un helicòpter en aquesta zona.

Jo sé que els pressupostos són limitats, que s'inverteix en allò que es considera primordial, però sent aquesta una meravella del món com és la Serralada Blanca de Huaraz, i sabent que aquí arribaran turistes de tot el món, hi haurà més accidents.

Amb un helicòpter més de la meitat de l'equip es podria haver salvat.

Com es va reaccionar davant la teva trucada d'auxili?

Jo vaig sol·licitar ajuda abans de les 2 del migdia. Em va rebre un guia que estava a la carretera, i ell va activar l'alarma. A les sis de la tarda estaven arribant els primers efectius a la carretera.

Jo vaig estar tres hores brindant primers auxilis als meus companys. Els accidents passen. No vull donar la culpa a ningú, però crec que cal tenir en compte que és necessari tenir un helicòpter de rescat per poder evitar noves desgràcies.

Quan penses tornar a Barcelona?

Tan aviat com estigui en condicions de volar, agafaré un vol a Barcelona per estar amb la família, per recuperar-me. D'aquí ja veuré el futur, que tampoc és que em preocupi gaire ara.

Com recordaràs els teus amics?

Seguiré anant a la muntanya i seguiré portant-los amb mi on vagi.