El coipú, un rosegador originari de Sud-amèrica que s'ha convertit en una de les principals espècies exòtiques invasores de Catalunya, ha portat el Govern a crear una brigada específica i operativa els 365 dies de l'any per prevenir-ne l'expansió, especialment a les comarques de Girona. Es tracta d'una de les mesures concretes que preveu el Pla de xoc i de control del coipú, que la secretària d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Anna Barnadas i López, juntament amb la directora dels serveis territorials del Departament, Elisabet Sánchez i Sala, han presentat a Pals (Baix Empordà) aquest divendres.
La brigada, que estarà formada per tres persones, centrarà la seva activitat en les actuacions d’urgència per danys i proveirà de recursos, tant materials com formatius, la xarxa de gestors per a l’erradicació del coipú, que està formada per tots els agents del territori implicats. Comptant amb aquesta brigada, el Departament d’Acció Climàtica disposarà de fins a quatre brigades disponibles per actuar en moments de màxima necessitat. “Davant l’expansió que ha tingut el coipú durant aquest 2022 des del Departament d’Acció Climàtica posem els recursos humans i tècnics orientats a la prevenció i, així, donar resposta a aquesta necessitat”, ha exposat Barnadas.
Entre les altres mesures que preveu el Pla de xoc hi ha la posada en marxa d'un pla de control del coipú per tal de "recopilar i tenir tota la informació sobre aquesta espècie exòtica invasora" i poder "planificar anualment i de manera adaptativa les zones i èpoques d’actuació." També es contempla la cessió temporal de paranys per capturar exemplars, la instal·lació de tanques electrificades per protegir cultius i horts i dur a terme activitats de prevenció. "Som conscients que la lluita per prevenir i reduir la presència del coipú a les comarques de Girona és una feina que hem de liderar des del Departament, posant-hi més recursos humans, tècnics i materials, però també estem convençuts que serà una tasca que hem de fer entre totes i tots els agents implicats del territori: des de les administracions fins a la ciutadania", ha conclòs la secretària d’Acció Climàtica.
El coipú, un castor petit
El coipú, a simple vista pot recordar al castor, però hi ha una evident diferència en la mida de tots dos animals. El primer pesa entre 4 i 7 quilos, mentre que el castor es troba al voltant dels 16 quilos. Una de les claus per reconèixer el coipú, però, són les grans dents taronges que destaquen a la seva boca i que li permeten rosegar sota l'aigua. El coipú és originari de Sud-amèrica i va arribar a Europa a través de la indústria pelletera. Quan alguns exemplars es van escapar de les granges o quan aquestes van tancar i els van deixar en llibertat va ser quan va començar la invasió d'un hàbitat al qual no pertanyien, però que els resulta còmode.
Aquest rosegador viu en zones humides amb abundant vegetació aquàtica i pastures al voltant, com poden ser llacunes, rius, canals, estanys o embassaments. Així, una de les zones on té més presència a Catalunya són els rius i els aiguamolls de l'Alt Empordà, i també als voltants l'estany de Banyoles, al Pla de l'Estany. El caipú és madur sexualment al cap de sis mesos de néixer i les femelles poden tenir 2 o 3 ventrades a l’any, fet que la converteix en una espècie invasora amb una ràpida expansió. Tanmateix, també s'ha de dir que el 80 % dels coipús moren durant el primer any de vida, i menys del 15% arriben als tres anys.