La investigació a l'Hospital Clínic de Barcelona per esbrinar si hi ha un possible cas de febre hemorràgica Crimea-Congo (FHCC) en una pacient nord-americana que té símptomes compatibles amb aquesta malaltia ha conclòs i s'ha descartat que la tingui, informa l'agència ACN aquest dilluns. Fonts del centre havien explicat hores abans que, "a causa d'aquesta possibilitat, s'han aplicat les mesures d'aïllament indicades" per a la malaltia infecciosa, i s'estaven esperant els resultats de les proves microbiològiques. Per la seva part, el Departament de Salut havia assenyalat que la sospita que el cas pogués ser positiu era "mínima" i que l'exposició al virus hauria estat fora de Catalunya. Aquest diumenge s'ha confirmat la mort a Madrid d'un home a causa d'aquesta malaltia després que li piqués una paparra.
L'home mort a Madrid va ser ingressat dilluns passat a la Unitat d'Aïllament d'Alt Nivell de l'Hospital La Paz-Carlos III de la capital espanyola, on malgrat haver estat estable durant gairebé tota la setmana, va acabar perdent la vida diumenge. L'insecte l'havia mossegat molt abans d'arribar a la ciutat, quan passava uns dies a la seva segona residència al municipi de Buenasbodas, a Toledo. La Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid va activar aquest mateix dilluns, després de tenir coneixement que l'home havia contret la febre hemorràgica de Crimea-Congo, el protocol necessari per atendre aquest pacient i evitar nous contagis d'aquesta greu malaltia. En aquest marc, fonts sanitàries van explicar a Europa Press que el seguiment oportú realitzat a les persones que han estat contacte (familiar o professional) del malalt apunta que no s'ha produït una transmissió abans de conèixer-se el diagnòstic.
Què és la febre hemorràgica de Crimea-Congo?
La febre hemorràgica de Crimea-Congo és una malaltia zoonòtica endèmica de les regions de l'Àfrica, els Balcans, l'Orient Mitjà, Àsia i sud-oest d'Europa. El setembre del 2016 es va diagnosticar el primer cas humà a la Comunitat de Madrid, associat al contacte amb una paparra a la província d'Àvila, i un segon cas en un professional sanitari que la va atendre. El del 2016 va ser el primer d'Europa Occidental amb caràcter autòcton, no importat de cap altre país extracomunitari, segons recull l'agència citada.
L'últim cas d'una mort produïda per la picada d'una paparra es va donar el 2020 a Salamanca. Un home d'avançada edat va ser hospitalitzat greu el 27 d'abril a l'hospital de la ciutat castellanolleonesa, en aïllament i amb protecció en aquestes situacions. Malgrat que també es trobava estable, com el cas del mort a Madrid, l'infectat de 69 anys a la ciutat de Salamanca va morir l'1 de maig d'aquell mateix any.