Emocionat i agraït. Així es va mostrar l'actor Juan Echanove després de rebre ahir el reconeixement del públic per la seva tasca de difusió de la cuina tradicional en els XXXIX Premis Nacionals de Gastronomia de la Fundació DIARI D'AVISOS. "Sempre el portaré al meu cor", va afirmar mentre l'auditori d'El Sauzal li dedicava una sonora i prolongada ovació.
"Cal fer tot amb emoció, viure amb emoció, treballar amb il·lusió, tenir la il·lusió que tinc jo a Tenerife, una illa a la qual espero tornar aviat. Avui s'ho deia a la meva dona, tornarem aviat, perquè necessito tornar a viure aquesta emoció," indicava Echanove.
En el lliurament dels premis més antics de gastronomia que es concedeixen a Espanya, l'actor va destacar la seva especial relació "amb tota Canàries" una terra "de la que m'assec parteix" després de visitar-la amb alguns dels projectes televisius en què ha participat: "Jo crec que cal deixar part de tu als llocs que visites, que quedi part de la seva essència i que aquesta essència vingui amb tu. Així entenc jo la vida".
Juan Echanove, que va posar de relleu l'auditori d'El Sauzal com un especio que "tant de bo tingués a Madrid", va apostar per la difusió de la gastronomia com a part de la cultura: "Aquest premi, que crec que no mereixo, em fa especialment feliç. Aquest temps d'esdeveniments és molt important, perquè hem de posar de relleu la nostra gastronomia aquesta que, com repeteixo, fem amb molta emoció". "Em torno a Madrid carregat d'emoció, il·lusió i papitas", va dir en finalitzar la seva intervenció, prometent que "molt aviat" tornarà per "gaudir de la gent de les Canàries".
BEGOÑA RODRIGO I EL CAMBRER JACOBO
Begoña Rodrigo va recollir el Premi al Millor Restaurant Nacional gràcies a La Salita, ubicat a València. La guanyadora de la primera edició del programa de televisió Top Xef va admetre, visiblement commoguda, que "els inicis no van ser senzills" en un local que compta|explica amb estrella Michelin, però que allà un tenerifenc va tenir una tasca fonamental.
"Que se'ns espatllés una llum era un problema, perquè no teníem els tres euros que costava canviar-la, però allà estava sempre Jacobo, el nostre cambrer, que anava a arreglar-lo. Això i tot. No sé si tots els tenerifencs sereu així, però si és així, que afortunats", indicava.
Rodrigo, a més, va revelar que quan el cambrer de Tenerife va fer les maletes rumb a la seva Illa, la "pena" els va inundar per una qüestió més enllà del dia a dia: "Jo em preguntava: qui ens dirà ara el|com de bons que som? Perquè sempre ens el deia, deia que érem molt bons, cada dia, en tot moment, ens animava".