Des del 1996 fins ara, 784 casos han passat per les mans dels jurats populars a Catalunya, segons dades a les quals ha tingut accés El Nacional. El jurat popular arriba al Sistema Judicial Espanyol l’any 1996, ara fa 20 anys. Tot i que la llei ja preveu la seva entrada en vigor el 1995, fins a l'any següent no es fan els primers judicis. Nou homes i dones decideixen si l’acusat és culpable o no culpable, si és innocent i queda en llibertat, o el condemnen i va a la presó. Fins aleshores això només ho veiem a les pel·lícules. El jurat fa un veredicte que després el jutge valida amb la sentència i marca els anys de condemna. En la gran majoria dels casos el jurat popular fa un veredicte de culpabilitat i l’acusat va a la presó. Amb tot, per molts advocats és més fàcil que el seu client se salvi de la condemna si al seu client el jutja un jurat popular. Ser jurat és un dret i un deure i, per tant, és obligatori.

Un jurat popular només pot jutjar un tipus de delictes: contra les persones, els funcionaris públics, delictes contra l’honor, contra la llibertat i la seguretat i els incendis. Entre aquests delictes hi ha: homicidis, suborns, fraus, violació de domicili, tràfic d’influències, omissió del deure de socors, malversació de fons públics i infidelitat en la custòdia de documents. Dels 14 judicis amb jurat l'any 1996, s'ha passat a 54 el 2012, l'any que n'hi va haver més a Catalunya amb jurat popular. 

Qui ha estat l'assassí?

La gran majoria de jurats populars han de treure l'entrellat d'un homicidi. És el delicte amb més judicis, 477 en total. Són més de la meitat de tots els judicis que s'han fet al llarg d'aquests 20 anys. Entre aquests hi ha el del gendre dels Tous, acusat de matar un presumpte lladre que entrava a casa seva. Les imatges, les proves, no deixaven dubte que havia disparat amb la seva arma. El seu advocat al·legava defensa pròpia. El jurat havia de resoldre si realment el lladre va intentar matar el gendre dels Tous i si realment aquest va disparar en defensa pròpia. El judici va ser complicat i desorganitzat. Es van presentar proves de darrera hora i l'estratègia de les parts va confondre tant el jurat que es va haver d'anul·lar el seu veredicte, que declarava l'acusat no culpable, i tornar a repetir una part del judici. No ha estat l'únic cas. Hi ha una llarga llista de judicis que s'han de repetir perquè el jurat no ha argumentat prou bé el veredicte. 

A vegades, però, passa a la inversa. L'any 2010 un jurat popular va haver de repetir un judici que s'havia fet ja amb un tribunal professional, però el Suprem el va fer repetir. És el cas de les dues policies assassinades salvatgement en el seu pis de Bellvitge. Les va matar l'any 2004, Pedro Jiménez, un intern de can Brians mentre era de permís penitenciari. 

Els judicis d'homicidis són els més durs per al jurat, perquè estan cara a cara amb l'acusat i entre el públic hi ha les famílies. Com el cas del zelador d'Olot acusat de matar onze àvies de la residència on treballava entre el 2009 i el 2010. O l'assassí del Putxet, condemnat per matar dues dones l'any 2003.

Polítics i alta societat davant el poble

El jurat popular també jutja delictes de corrupció. Afecten càrrecs públics i funcionaris, i tot i que a les estadístiques són una minoria, cada cop en comencen a haver-n'hi més. Un dels que s'haurà de jutjar amb tribunal popular és el cas ITV que té com a principal imputat Oriol Pujol. El judici pendent, també, a Fèlix Millet i Jordi Montull, té una part que correspon jutjar al tribunal popular. Una de les acusacions populars ja ha demanat que sigui un jurat qui jutgi els dos exresponsables del Palau de la Música pels delictes de malversació de fons públics i tràfic d'influències.


Create bar charts

“Tornaries a ser Jurat popular? No”

L’Eva Hernández va ser fa just un any jurat popular d’un cas d’homicidi. Davant seu tenia dos germans acusats de matar una noia de Mataró. Maria Páez va desaparèixer sense deixar rastre després de la segona cita amb un dels acusats, Gustavo Macias. El seu germà també estava acusat per, suposadament, no ajudar la víctima.

El jurat popular va trobar culpable d’homicidi Gustavo Macias. El germà va quedar absolt. Mai es va trobar el cadàver i “havíem de demostrar la prova indiciària” explica l’Eva a El Nacional.

“Tornaries a ser jurat popular? "No –respon l’Eva–. Si em toqués un judici fàcil...”. El que pesa més és la responsabilitat d’enviar a algú a la presó i estar segur que és culpable, o deixar un culpable en llibertat. “Si ho encertes, fantàstic. Però si no, és un càrrec de conciència que no saps fins a quin punt et correspon”.

L’Eva posa sobre la taula el “dilema moral” que se’ls presenta al jurat. “Fins a quin punt la gent normal i corrent, que no entén la terminologia, ni les metodologies dels Mossos d’Esquadra pot jutjar algú?"

Hi ha massa pel·lícules que han mostrat un tipus de jurat. I la gran majoria són dels EUA. Com Dotze homes sense pietat que mostra la deliberació i com el veredicte, claríssim al principi, acaba totalment capgirat al final, després del debat intens i la manca d’algunes proves.

“L’únic peliculero és que t’incomuniquin –explica l’Eva–. I la sala d’assemblea a la de les pel·lícules. Tot és molt sobri”.

Del lloc on seu l’acusat a l’estrada del jurat popular hi ha 5 metres escassos. El jurat i els acusats estan davant per davant: “Els veus cara a cara. Un tenia fredor a la mirada. L’altre semblava un pollet. No ens mirava.” L’actitud dels acusats pel jurat del qual formava part l’Eva “va ser un punt decisori”.

I el seu cas, ningú volia ser portaveu perquè ningú es volia dirigir als acusats a l'hora de llegir el veredicte. El jurat entra i surt cada matí per la mateixa porta que entren els acusats si no estan en presó provisional. Cada matí l’Eva es trobava amb els acusats, que la saludaven, i la família de la víctima.

De l’experiència, l’Eva també en treu coses bones. Tot i que creu que “haurien de donar més credibilitat als investigadors que al jurat popular”, l’intercanvi d’arguments i el debat amb la resta del jurat és gratificant. “L’altra gent és brutal. Són persones que no formen part del teu dia a dia. Tenen altres punts de vista, estatuts socials diferents, i això enriqueix. Sempre hi ha el qui busca més hipòtesis... I hi ha d’haver algú súper organitzat que lideri el grup perquè en el cas de justificar les respostes la gent es dispersa molt”.

Però el jurat no està sol. Té els funcionaris de l’oficina del jurat a sobre. Si no tenen un líder, els guien a l'hora de trobar les respostes del qüestionari, i si s’endarrereixen molt, intervenen perquè no s’eternitzi la deliberació. Tot i que el jurat popular encara és una figura desconeguda, ja fa 20 anys que està implantat al sistema judicial espanyol.

Com s’escull el jurat?

Un mes abans del judici es trien, per sorteig, 36 persones. Es trien d’una llista que ja s’ha fet prèviament i que té el cens de persones que poden ser escollides per ser jurat popular durant 2 anys.

Els 36 escollits passen per un interrogatori que es fa a la mateixa sala on després es farà el judici. Cada part els va fent preguntes per veure si són compatibles o no. Si es tracta un cas d’homicidi amb arma de foc, per exemple, la defensa li interessarà que algú del jurat tingui permís d’armes i una arma a casa. I a les acusacions, tot el contrari.

Cada part pot recusar, o excloure, fins a quatre persones. Així els 36 citats, en queden nou més dos suplents que assistiran a totes les sessions del judici, perquè en el cas que un dels titulars tingués cap problema, no s’hagin d’aturar les vistes.

Un cop el jurat ja és escollit, comença el judici.

La deliberació

Durant els dies que dura el judici, el jurat pot anar a casa. Si es fan sessions de matí i tarda, es queden a l'Audiència a dinar. Darrere la sala on es fa el judici hi ha les dependències del jurat. És on es tanca a deliberar i és l’únic moment on realment estan incomunicats. Hi ha un telèfon al qual poden recórrer si tenen qualsevol dubte. Els comunica directament amb l’oficina del jurat. Hi ha la sala de deliberació, un office equipat, serveis sanitaris i un menjador.

L’oficina del jurat i el personal de càtering són els únics que veuen als nou membres mentre dura la deliberació.

La deliberació comença un cop s’ha acabat el judici. Els suplents acaben aquí la seva feina. Continuen els nou restants que han de lliurar el mòbil. Si la deliberació s’allarga, el jurat es trasllada amb taxi i escortat pels Mossos d’Esquadra fins a un hotel on continua deliberant.

Per decidir si l’acusat és culpable o no culpable, el jurat ha d’omplir un qüestionari i argumentar les respostes segons les proves i els testimonis que han comparegut en el judici.

El veredicte i la sentència

El jurat emet un veredicte de culpabilitat o no culpabilitat.

Els anys de condemna els fixa el jutge, en la sentència posterior, en funció de la petició de penes que ha fet la fiscalia i les acusacions.

En el cas que el veredicte no estigui prou ben fonamentat, el jutge pot tornar a repetir el judici amb un altre jurat. Va ser el cas de Josep Tous

Pels qui defensen el jurat popular, això és una manera de corregir l’error, una garantia més del sistema judicial. I pels que hi estan en contra és una absurditat haver de vigilar ciutadans inexperts que no s’equivoquin i esmenar-los la plana.

Jurat, sí. Jurat, no.

El debat sobre el jurat popular ha estat sempre viu. Es posa en dubte que persones inexpertes en el sistema judicial siguin rigoroses com ho és un jutge. Una part dels acusats prefereix asseure’s davant un tribunal professional i ni els mateixos magistrats es posen d’acord.

A favor

  • És una institució
  • La democràcia és llibertat i participació. I igual que es participa en l’elecció dels governants, també s’ha de participar en la justícia.
  • No fa falta ni portar toga ni tenir la carrera de Dret ni haver fet oposicions. Es jutja amb el sentit comú.

En contra

  • És car i lent.
  • No garanteix un millor resultat
  • Els jutges apliquen la llei i criteris jurisprudencials. El jurat es deixa portar més per sentiments i per un sentit comú determinat. Decideixen moltes vegades amb el cor i s’ha de fer amb el cap i en relació a unes lleis concretes. No saben com arribar on volen arribar.

Judicis de pel·lícula 

El gènere negre ha inspirat novel·les, sèries i pel·lícules. I el jurat popular, també. El 1960 arribava un advocat de referència per resoldre casos impossibles: Perry Mason. No hi havia cas que se li resistís. No només aconseguia l'absolució per al seu client, sinó que acabava destapant el veritable assassí.

De pel·lícules n'hi ha moltes inspirades en els jurats populars. Potser l'obra mestra és 12 homes sense pietat. Es va estrenar l'any 1957. El director Sidney Lumet va adaptar una obra de teatre escrita per ell mateix que, anys després, encara es representa a teatres del tot el món. Els dotze membres d'un jurat han de decidir si un jove acusat d'haver matat el seu pare és culpable o innocent. Tots menys un estan convençuts de la culpabilitat. 

I davant l'honestedat i el debat per un veredicte just dels 12 homes sense pietat, el tripijocs per manipular un jurat popular en el film El jurat de l'any 2010.