El monjo del monestir de Poblet Francesc Martínez-Soria, ha mort aquest dissabte a les 9 del vespre als 88 anys a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, segons ha informat el monestir en un comunicat. L'eclesiàstic va néixer a Barcelona el 18 de juliol de 1934 i era l'únic fill que l'actor Paco Martínez Soria va tenir amb la seva dona, Consuelo Ramos Sánchez. Tot i que el seu nom original era Francesc d'Assís Martínez Ramos, el seu pare va decidir canviar els cognoms pels de Martínez-Soria Ramos per tal que no es perdessin. El monjo ha exercit diverses funcions a Poblet, però s'hostatjava a la infermeria des de feia uns anys, ja que patia una malaltia. El monestir ha detallat que "durant la seva última malaltia no li ha estat estalviat el patiment, que ha estat per a ell un camí de purificació i de preparació per al goig que no s'acaba".
Martínez-Soria va començar a estudiar Farmàcia, però amb 21 anys va abandonar els estudis per ingressar al noviciat dels escolapis de Moià, i set anys després, l'any 1962, va ser ordenat prevere a Salamanca. En una entrevista a El Periódico, Martínez-Soria va explicar que el seu pare es va sorprendre en saber que abandonava els estudis i volia dedicar-se a l'Església, però que finalment va ser qui millor va entendre la seva religiositat. Per a la seva mare, en canvi, que mai no havia anat a missa va ser més difícil d'acceptar.
El "pare Paco"
Tanmateix, i després d'anys a l'Escola Pia de Santa Anna, a Mataró, on era conegut com el "pare Paco", va decidir deixar de ser escolapi perquè cada vegada resava menys i considerava que havia anat perdent l'espiritualitat. "Tenia moto, anava a banyar-me a la platja, era professor de judo", explicava Martínez-Soria, sobre les activitats que duia a terme i que eren incompatibles amb la vida que s'espera d'un escolapi. Però una visita al monestir de Poblet ho va canviar tot i llavors va voler esdevenir monjo. Així, l'any 1991, quan els seus pares ja havien mort, va vestir l'hàbit cistercenc, i tres anys després el 1994, va fer la professió com a monjo cistercenc a Poblet, segons ha explicat el monestir. Allà ha estat sagristà, responsable de la botiga de records, refetorer, hostatger, i, abans de jubilar-se, responsable de la bugaderia. A més, durant la seva estada a la infermeria en els últims anys, des de Poblet han destacat "la seva disponibilitat per ajudar en el que podia als altres malalts, vetllant-los o acompanyant-los espiritualment".
La comunitat de monjos de Poblet també ha assegurat que a Martínez-Soria el recordaran pel seu "caràcter obert i jovial", per la seva capacitat de "connectar amb les persones" i pel fet que sempre estava "actiu i disponible" per als serveis comunitaris, per la fidelitat a la santa missa i a l'ofici diví. "S’esforçava per llimar les asprors del seu temperament fort, i cal dir que posseïa una qualitat molt bona: sabia veure i posar en relleu les coses positives dels altres", han remarcat des del monestir.