Ho adverteix, a més, recorrent al concepte amb què Jean Jacques Rousseau, en aquella època de canvis disruptius que va ser el s.XVIII, va dibuixar el marc que ha regit les relacions entre els individus, els Estats i la convivència fins ara mateix a Occident. El canvi que suposa la irrupció de l'IA fa que sigui imprescindible una reflexió fruit de la qual, entre tots, haurem de redactar un nou contracte social que reemplaçarà al que ens ha funcionat durant gairebé tres segles i que determini que drets i obligacions bàsiques tenim les persones i les màquines –en realitat, hauria de dir Álvarez-Pallete millor les organitzacions que posseeixen les màquines en aquest nou context que està prefigurant-se.
Article
Sobre aquests particulars reflexiona el president de Telefónica en un article titulat IA: És el moment de parar-se a pensar que s'ha publicat al web de la companyia que lidera. El directiu considera que la intel·ligència artificial generativa suposa, "segons molts tecnòlegs", un punt d'inflexió en la història humana comparable "al que va ser l'arribada de la impremta o la fissió nuclear".
Optimisme
El president de Telefónica recorda també en el seu text que "la tecnologia sempre ha fet avançar a la humanitat" i considera que una eina com l'IA generativa "té la capacitat de fer-ho de forma exponencial", Cita, a més, exemples com DeepMind, que el 2021 va desenvolupar un model "capaç de predir la forma dels aminoàcids que componen les proteïnes" per a, per exemple poden "dissenyar cultius resistents al canvi climàtic, de noves medicines o enzims capaços de degradar el plàstic". Les possibilitats són allà, però sense regulació, poden tornar-se'ns en contra: "com ja ha ocorregut|passat en anteriors revolucions tecnològiques, no podem deixar que campi al seu aire. No tot el que la tecnologia és capaç de fer és bo o socialment acceptable". No l'esmenta, però en la ment d'Álvarez-Pallete, que tenia 21 anys quan es va estrenar Terminator, segur que estan Skynet i les seves barbàries. De nosaltres depèn. I Álvarez-Pallete és clar: segons explica al seu article, la traducció més exacta del cogito, ergo sum castesiano penso i, per tant, soc. Per al president de Telefónica, existir no és el mateix que ser i, per això, i com ell mateix diu, encara que les màquines "pot ser que pensin i pot ser que existeixin", només l'ésser humà, que "pot pensar i sentir, és". Per tant, i vist que som, ha arribat el moment de veure el que fem amb això que tenim entre mans ara.