George Orwell va imaginar un món sense privadesa a la novel·la 1984, en el qual tots els individus vivien sota la vigilància constant d'un règim totalitari que controlava absolutament tots els aspectes de la vida social. Aquest model de societat orwelliana, inspirada pels règims totalitaris de la primera meitat de segle XX, servia per establir una autoritat política sobre la població, tot per preservar una causa nacional. Més enllà de la ficció i avui dia, en plena evolució tecnològica i augment del nombre d'smartphones, ha aparegut una forma de control que podria provocar una pèrdua de privadesa i llibertats. Una espècie de Gran Germà que tot ho veu i tot ho sap.

Els telèfons intel·ligents han canviat la vida de milions de persones a escala global, obrint noves possibilitats de comunicació i facilitant la vida diària, però també han suposat alguns aspectes negatius, com la pèrdua de privadesa de l'usuari. Ara, les companyies telefòniques i en general la majoria de marques poden saber més de nosaltres, gràcies a la tecnologia que ofereix el big data, tal com ha demostrat la regidoria de Turisme i Empresa de Barcelona amb el projecte pilot per al control de fluxos de visitants al voltant de la Sagrada Família.​

Què és el 'big data'?

Primer de tot, convé entendre què és el big data. A grans trets, es defineix com el conjunt d'eines que ofereix la tecnologia per al tractament, administració i gestió de grans quantitats de dades. En la nostra vida quotidiana, això implica que els usuaris amb smartphones, i qualsevol altre aparell connectat a Internet, generin grans quantitats d'informació sobre els hàbits diaris.

No es tracta únicament del que cerquem als webs, el seu abast va molt més enllà: les grans empreses de la tecnologia -com Google o Apple- saben l'edat i el sexe dels usuaris gràcies als interessos expressats en les cerques, també poden conèixer quan i on realitzen els seus desplaçaments. Entre d'altres funcions, a través de les metadades també es poden conèixer el lloc de residència, els membres que té una família... tot a partir de la ubicació geogràfica que rastregen contínuament, tal com adverteixen associacions com Autoprotecció Digital contra la Vigilància.

El control als visitants de la Sagrada Família

El regidor de Turisme i Empresa, Agustí Colom, va presentar el dimecres passat a la Smart City Expo 2016 els primers resultats d’un projecte pilot per controlar els fluxos de turistes  entorn de la Sagrada Família. Durant quatre setmanes de juliol, es van monitoritzar els desplaçaments al voltant del temple mitjançant sensors Wi-Fi, GSM (xarxa mòbil) i càmeres 3D. La finalitat d'aquesta iniciativa, realitzada per Eurecat i la Fundació Mobile World Capital Barcelona, és obtenir informació per a la planificació dels serveis públics de la zona. Amb tot, el projecte pot saber els temps que dediquen els visitants a la zona, si arriben a entrar al temple, la nacionalitat dels turistes, entre d'altres dades rellevants.

De fet, el sistema és tant complex que fins i tot permet identificar quines persones són visitants i quins no. I com ho fan? Mitjançant un algoritme que descarta aquelles persones que transiten per la zona durant menys de deu minuts i aquells la travessen reiteradament durant més de set dies.

 

Aquests són els punts de control Wi-Fi i GSM i les càmeres 3D instal·lats a l'entorn de la Sagrada Família.

La procedència dels visitants

Pel que fa al perfil del volum total de persones detectades a la zona, on no s'ha fet distinció entre turistes i residents, un 24% són de procedència estrangera, essent França, Itàlia i Regne Unit els principals orígens detectats. Pel que fa a les procedències estatals, exclosa la província de Barcelona, Madrid encapçala el nombre de visitants, amb un 36,7%, seguit de dues províncies catalanes, Tarragona (10%), Girona (7,7%), i València (5,4%).

El temps i l'accés dels visitants

Les dades sobre l'àrea monitoritzada revelen que una majoria, un 80% dels turistes, fa una visita fugaç a la zona del temple, concretament de menys de 100 minuts. El 20% restant fa una visita més llarga, perquè accedeixen a l'interior de la basílica. Pel que fa a les hores punta, l'estudi mostra que les hores de més afluència són entre les 10 i les 12 del matí, amb un patró molt similar al llarg de la setmana.

L'alt nivell de concreció de l'anàlisi permet, a través de les càmeres 3D, determinar el flux de persones als accessos del metro. S'aprecia que els turistes no tenen el mateix comportament a les entrades i sortides de cada punt d'accés del metro de Sagrada Família, essent Provença-Sardenya el més utilitzat.

L'estudi, que desvetlla informació precisa sobre els visitants, permetrà ben aviat implementar canvis en la mobilitat, la senyalització i fins i tot campanyes específiques. També servirà per planificar aspectes relatius al temple, com els horaris d'obertura, o adequar el transport públic a les necessitats de la zona.

Es tracta d'una sèrie de millores que sens dubte perfeccionaran l'experiència de la visita a l'entorn i l'interior del temple, però a un preu molt alt: la vigilància i el rastreig constant, l'accés a les dades personals i el reconeixement dels nostres hàbits diaris són, en certa mesura, una pèrdua de llibertats. Com ho veuria Orwell? Anem cap a una societat ultravigilada? En el propers anys, els avenços tecnològics i el model de cessió i gestió de les nostres dades seran una peça clau per saber on ens dirigim.