Les instal·lacions industrials, per més valor etnogràfic i històric que es consideri tenen, són molt difícils de protegir si no hi ha alguna mena de reconeixement administratiu que certifiqui el seu valor i obligui els seus propietaris a conservar-les. Durant els últims mesos, les antigues tèrmiques que omplien les conques mineres han anat caient una després d'una altra víctimes de la desídia d'uns i de l'afany d'altres per convertir la revolució verda en un camí sense possible marxa enrere. Alhora, altres instal·lacions industrials menys vistoses i més desconegudes queien també o eren amenaçades per la picota. A Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova) i gràcies a un d'aquests reconeixements, es va salvar gairebé per la campana el Pou María, l'última mina subterrània que va funcionar a la zona, però a Lleida hi ha hagut la mateixa sort atziaga que a la Vall de Gordón, on s'han enderrocat tres dels quatre castillets miners que quedaven: primer, Renfe va fer caure l'edifici de viatgers –que mai no va arribar a funcionar com a tal- de l'estació del Pla de Vilanoveta, construïda en els anys vint com a part del ferrocarril Baeza-Saint Girons i, a continuació i fa pocs mesos, el mateix Ajuntament de la ciutat feia caure el complex de sitges de cereal de l'antic SENPA. Ara, el que cau, és l'antiga malteria (primera del seu tipus a Espanya) que la cervesera San Miguel mantenia a la seva fàbrica d'aquesta ciutat.
Original de 1957
L'edifici, i així ho explicava aquesta setmana el rotatiu lleidatà La Mañana, era un edifici de maó caravista que lluïa|lluia el logotip de la cervesera a la seva façana. Servia per produir malt d'ordi i, al seu dia, va ser la més moderna d'Europa. A Catalunya, era un edifici únic i esmentes va funcionar –va tancar en 1992- subministrava malt a les fàbriques de Lleida, Màlaga i Burgos. Ara, el malt que utilitza San Miguel arriba des de Navarra.
Sense protecció
L'edifici no comptava, a l'igual com l'edifici de viatgers del Pla de Vilanoveta o els castilletes de la Hullera Basc Lleonesa a la Vall de Gordón, sense cap tipus de protecció i, per això, Mahou San Miguel ha pogut procedir a la demolició sense més problema. Pel que sembla, pretenen construir a la zona nous magatzems. És legal, per descomptat, però queda el dubte de si és o no decent. De tota manera, en un país en el qual el mateix Govern promou –amb el suposat objectiu de millorar el paisatge- la destrucció de paisatges geominers de valor què es pot esperar? Algun dia, potser, algú començarà a entendre que, a més del que sembla bonic a primera vista, hi ha moltes altres coses que també tenen valor.