Segur que ho has llegit en xarxes socials mil vegades i, potser, fins i tot has escoltat per televisió a algun tertulià o autotitulat divulgador dient-ho: Versalles –i amb Versalles la resta de grans palaus reials europeus construïts en els segles XVII i XVIII- eren autèntics femers en els quals, com no hi havia banys, la gent orinava i defecava pels racons sense cap pudor. La majoria de qui freqüentava aquests espais, segons s'indica en aquests apunts, tampoc no cuidava la seva higiene en excés i només els afaitis, perfums i ungüents dissimulaven la pudor i la ronya. T'ho creus? Ja que no ho facis: res d'això no és cert.
Desmentiments
Tal és el volum d'inputs digitals en els quals s'expliquen amb detalls fins i tot escabrosos tals circumstàncies que portals com visitarversalles.es han sortit al pas per desmentir-ho. Al web, que s'autodefineix com la "primera plataforma informativa i de serva d'entrades del complex de Versalles", tenen fins a una secció dedicada a l'assumpte. Es diu Higiene a Versalles tan mala olor feia el Palau? i es va activar el 2019. Malgrat això, a Linkedin, es compartia aquesta mateixa setmana un apunt en el qual s'explicava tot just el contrari.
Com era Versalles llavors?
A Versalles, efectivament, no hi havia banys tal com els coneixem, però ningú no es dedicava, i així ho expliquen al portal esementat, a fer les seves necessitats "aquí i allà, darrere de columnes o cortines donant lloc amb això a un femer fètid i opressiu". Al Palau, no hi havia sistemes de clavegueram ni canonades de desguàs, però si cambres dotades de galledes, bols o cadires dissenyats per "alleujar les necessitats bàsiques". De buidar-los s'encarregava "una legió de servents encarregats de la neteja regular d'aquestes estances". La ventilació no era la millor i la higiene personal, una mica més laxa que l'habitual, perquè no era costum llavors el bany diari. Probablement, i així ho detallen al portal Visitar Versalles, la percepció per a una persona comuna de l'actualitat no seria òptima; però aquella època era diferent. Amb tot, Versalles no era un femer: era, com qualssevol amb prou de seny pot entendre, un espai que, segons els estàndards de l'època era luxós i net.
Per què llavors donem credibilitat a les històries que, de manera recurrent apareixen aquí i allà sobre les presumptes horribles condicions en les quals es vivia en aquells palaus? Molt senzill: els estats democràtics europeus actuals són hereus de la Revolució Francesa en bona mesura. Amb la monarquia abolida i mentre es lluitava per construir un nou règim, molts van considerar que era una bona idea difondre relats interessats i identificar al règim anterior amb tota mena d'estereotips negatius. Com sempre passa, uns eren certs, d'altres ho eren només a mitges i alguns, directament eren mentida. Eren uns marrans a Versalles, al Escorial o en Buckingham Palace? Segurament, segons els nostres estàndards actuals; sí; però no segons els dels anys en què es van construir. La història, sempre, l'escriuen els vencedors i els Borbons francesos, que van ser els qui van aixecar Versalles, van perdre. Ah, i allò que Isabel La Católica no es rentava, també és mentida.