La Península Ibèrica, per les seves característiques climàtiques i economicoproductives, està cridada| a convertir-se en un dels principals territoris europeus productors d'hidrogen verd, però sense les inversions necessàries per exportar aquest gas que podria arribar a produir-se, el projecte serà un fracàs. La solució es diu H2MED, depèn del resultat d'una sèrie d'estudis inicials que desenvoluparà Enagás i, si res no falla, unirà Espanya i Portugal amb França per exportar hidrogen renovable produït a la Península fins al centre d'Europa. Al costat d'aquesta infraestructura, Espanya necessitarà també d'altres trams que, sumats al futur H2Med, conformaran la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen. Construir-los tots requerirà d'inversions superiors a 4.500 milions d'euros.

 

Trams

El corredor H2Med està compost per dos trams: CelZa, que connecta Celorico da Beira a Portugal amb Zamora a Espanya, i BarMar, una connexió marítima entre Barcelona i Marsella. CelZa tindrà una capacitat màxima de 0,75 milions de tones d'hidrogen renovable, una longitud de 248 quilòmetres i comptarà amb una estació de compressió a Zamora de 24,6 MW. Per la seva part, BarMar disposarà d'una capacitat màxima de dos milions de tones, una longitud de 455 quilòmetres i una estació de compressió a Barcelona de 140 MW.

 

Gairebé 2.500 milions

De moment, Enagás ha convocat ja un concurs perquè es realitzin els estudis de viabilitat i impacte ambiental i l'avaluació de costos i beneficis. Quan l'hidrogenoducte s'hagi completat, la inversió haurà assolit els 2.565 milions. D'ells, els 2.135 serviran per als trams espanyols i 350, per a la connexió amb Portugal. Espanya assumirà un cost total de 1.000 milions. El H2Med forma part de la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen, una infraestructura que està considerada com a Projecte d'Interès Comú (PCI). D'aquesta Xarxa formen part l'Eix Via de la Plata, amb la seva connexió a la Vall d'Hidrogen de Puertollano, i l'Eix que dona servei a la Cornisa Cantàbrica, de la Vall de l'Ebre i de Llevant. Aquests trams sumen una longitud prevista d'aproximadament 1.250 km i 1.500 km, respectivament. A més, s'inclouen dos emmagatzemaments subterranis d'hidrogen a Cantàbria i País Basc, amb capacitats previstes de 335 i 240 GWh, respectivament. Construir-los tots –juntament amb sistemes d'emmagatzematge necessaris-, costarà més de 4.600 milions.