En un any en què 4000 milions de persones estan cridades a votar –el 9 de juny tornarem a fer-ho amb motiu de les Europees- la temptació d'intentar manipular el resultat d'algun d'aquests comicis mitjançant el hackejo tecnològic és clara. Darrere d'aquestes maniobres, com sempre, estan països com Rússia, l'Iran, Corea del Nord o la Xina i els seus peons resideixen a qualsevol part del planeta. En aquest context, a més, la temptació de denunciar manipulacions en els recomptes és més present que mai. I exemples hi ha de tot signe i condició. L'últim a Espanya l'ha protagonitzat Junts.
Dificultat
Amb tot, els atacs directes als sistemes de recompte són impossibles a data d'avui tant a la UE com als Estats Units. Eines com la Xarxa de Coordinació per a la Seguretat en Processos Electorals espanyola vetllen per això, encara que des de determinats sectors se cita el vot electrònic com la la millor solució a aquestes amenaces, ja que aquest sistema obliga a utilitzar diferents certificats que no permeten als responsables del recompte accedir a la informació si no s'utilitzen de manera coordinada. Sovint, també, es fan servir sistemes biomètrics, la qual cosa impedeix atacs remots, però fa dependre la neteja dels comicis de l'honradesa del personal implicat en el recompte, una cosa que no sempre és possible garantir i, per a mostra, la recent denúncia de Carles Puigdemont, que posaria, de comprovar-se que els fets als que al·ludeix són certs, aquesta indispensable neutralitat.
Investigacions
La magnitud de l'amenaça és tan certa que, tant en el Parlament Britànic com en el Congrés dels Estats Units o al Parlament Europeu funcionen ja comissions que investiguen aquesta qüestió. L'aparició d'eines d'IA i la capil·laritat de xarxes escassament controlades com TikTok i sistemes de missatgeria instantània com Telegram doten de més eines els peons repartits per tot el món que executen els atacs cibernètics. Els objectius són comuns: desestabilitzar països occidentals –o occidentalitzats- i garantir l'accés de mandataris proxinesos o prorussos. Les ingerències tecnològiques coexisteixen amb mètodes més tradicionals com el suborn i la difusió de fake news, els preferits de les xarxes d'ingerència prorusses. Espanya, amb eleccions autonòmiques a Galícia, Catalunya i el País Basc acabades de celebrar, unes Europees en pocs dies i unes Generals en l'horitzó és un dels objectius principals. D'entre els països occidentals, és segurament un dels políticament més tensats actualment. De fet, i des de determinats sectors, es parla fins i tot de la utilització dels instituts demoscòpics públics com a eina de manipulació de l'opinió de la ciutadania. Tant és així que el responsable del CIS ha estat expedientat per la Junta Electoral. Alguns, sembla, no necessiten de hackers russos.