Els partits després del 27-S (2)

La coalició entre ICV-EUIA i Podemos, Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), té una campanya tranquila. L'únic neguit que té és no ficar la pota. L'objectiu és convertir-se en la segona força al Parlament. És a dir, guanyar aquesta plaça a Ciudadanos.

Si s'assoleix la medalla de plata el 27-S, els estrategues de CSQP complirien tres objectius: identificar-se com a caps de l'oposició, facilitar la campanya de les eleccions generals espanyoles a Pablo Iglesias i no permetre que un partit contrari a la immersió lingüística tingui l'etiqueta de ser la segona força a Catalunya.

Al capdavall, ser segona força és el millor trampolí per una futura coalició d'esquerres als comicis estatals. Per això, la intensa presència de Pablo Iglesias (Podemos) i d'Alberto Garzón (IU) en aquesta campanya catalana.

Trampolí per a les espanyoles

"Ser segona força és un objectiu simbòlic més de país que no pas de partits", assegura l'equip de CSQP. "Qui s'estima més Junts pel Sí com a cap de l'oposició, Inés Arrimadas o Lluís Rabell?", diu a El Nacional el copresident d'ICV, Joan Herrera, que ja ha entrat en campanya. "Hem de recordar la batussa entre PSC i ERC per qui era el cap de l'oposició?", es pregunta.

Comptat i debatut, CSQP es planteja una campanya com un partit del Calcio: sortir a defensar l'empat i aprofitar els espais al contraatac. No arriscar en excès i posar en perill la segona posició que veuen a tocar en el frec a frec amb la formació d'Albert Rivera.

"Les eleccions catalanes són una part de les eleccions espanyoles, serviran per fer fora Mas i Rajoy". Aquesta és una de les premisses de CSQP que el candidat Lluís Rabell no para de repetir, pensant en "l'assalt de la Moncloa". Un missatge que líders de l'esquerra espanyola, com el cap de files d'IU, Alberto Garzón, també diuen amb el volum apujat.

Aconseguir la medalla de plata el 27-S seria, per a CSQP, una "injecció de moral i de credibilitat" per a una virtual coalició de l'esquerra espanyola, amb Pablo Iglesias com a presidenciable. Aquest és un dels motius pels quals a Iglesias no li fa cap mandra passejar-se per Catalunya aquests 15 dies. "El vot del 27-S val el doble", és un dels mantres dels actes electorals d'aquesta coalició.

La segona posició donaria a CSQP un protagonisme polític extraordinari. Tècnicament, se situaria com una frontissa entre els dos blocs a l'espera del resultat de les eleccions espanyoles. La comoditat de la defensa del "dret a decidir" els col·locaria en una situació de poder ser crítics i influir, en la mesura del possible, en el procés de transició nacional.

Discurs de classe

Els dirigents de CSQP busquen vots entre els indecisos -exvotants del PSC que passen el dol- i els tradicionals abstencionistes en les eleccions catalanes que se situen a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per això hi esmercen més esforços i és on hi enfilen el discurs més dur. De fet, bategen l'antic "cinturón rojo" com a "cinturón morado".

Els dirigents de la campanya no admeten que s'hagi fet un discurs etnicista, sinó de classe. "Catalunya és un sol poble, ni el lloc de naixement i llengua no es distingeix, però no som una única classe social, no som un poble eunuc, no tots tenim les mateixes condicions", adverteix el número tres per Barcelona, Joan Coscubiela, en les seves intervencions.

Protagonisme de Podemos

Tot i la marca CSQP, qui s'emporta la palma de la campanya és Podemos. Els mítings amb Pablo Iglesias o Iñaki Errejón tenen garantit el ple. Fins i tot, l'avatar de Pablo Iglesias a Twitter s'hi ha escrit "CSQP és Podemos". La sensació és que Podemos s'ha menjat les estructures d'esquerra del sistema que ICV i EUiA havien bastit amb professionalitat i cert esperit conservador.

El magnetisme electoral dels líders espanyols de Podemos es nota en els mítings on hi participen.

És per això que la campanya es basa en repartir estopa a Junts pel Sí i Ciudadanos. "Amb CDC no ens disputem cap vot", admet un dels responsables de la campanya, "però és clau per incloure el discurs social i despertar els vots que no participen mai a les eleccions al Parlament".

Joan Coscubiela és un especialista en aquest discurs. La coalició aprofita el seu bagatge de secretari general de CC.OO. de Catalunya per a carregar contra les polítiques socials d'Artur Mas i, esclar, del "pujolisme"."La dreta catalana, el pujolisme i els seus hereus us han castigat perquè no heu votat el que no volien que votessiu", és una de les frases que més repeteix.

Contra Romeva sense pietat

El relat electoral per carregar contra Junts pel Sí articula dues peces. Una és Artur Mas i les acusacions de corrupció contra CDC. Dos elements que basteixen l'ofensiva sense manies que tant Rabell, Herrera o Coscubiela mantenen contra Raül Romeva. "És una tapadora!", asseguren tots. Deixen entreveure que és un ninot electoral de Mas que "no lidera res ni liderarà cap Govern".

El discurs de CSQP amb Romeva, transforma l'exeurodiputat d'ICV en gairebé un còmplice de tots els mals que representa el "postpojulisme" i el "règim que ens ha menystingut".

"Una persona d'esquerres no pot fer president al d'un partit que té les seus embargades per corrupció", insisteixen míting rere míting. "No entenc com una persona d'esquerres cedeix el lideratge del procés a una persona de dretes", sentencia Herrera.

"Naranjitos?" No, gràcies

El segon front de batalla de CSQP és Ciudadanos. El partit d'Albert Rivera rep de valent en els mítings de l'àrea metropolitana. Els dirigents de la coalició s'hi refereixen com "els naranjitos" i els defineixen com a "marca blanca" i "palmeros" del PP". Tant Rabell, com Coscubiela o Iglesias insisteixen en el programa neocon de Ciudadanos i en l'exemple de la Comunitat de Madrid, on fan costat a la Presidenta del PP, Cristina Cifuentes, com a exemple del que pot passar si les "classes treballadores" confien en Rivera.

La CUP també rep

L'esquerra alternativa independentista tampoc no s'escapa de l'estratègia de CSQP. Consideren que "qui ha dissenyat el seu paper en campanya és Artur Mas". "La CUP busca recollir els vots dels desencantats d'ERC que es neguen a votar la llista de Mas", assegura Jaume Bosch, un dels veterans d'ICV, encarregat de recollir els Papers de Salamanca del PSUC i membre de l'executiva ecosocialista. La CUP "no aclareix si farà president Mas o si el deixarà governar", recorden els líders de CSQP.

1. Per què Unió té tanta por de quedar fora del Parlament

2. Per què la CUP vol una majoria absoluta de Junts Pel Sí (en escons).

4. Per què el PSC ha passat de lluitar per ser el 1er a ballar per a no ser l’últim.

5. Per què el PP vol ser el ‘partit dels espanyols’.

6. Com ha superat Junts pel Sí la campanya sense barallar-se.

7. Per què C’s considera que quedar segon és com quedar primer