A grans trets hi ha dos tipus de ramaderies: la intensiva i l'extensiva. La primera, la ramaderia intensiva, té com a objectiu proveir la indústria alimentària de les matèries primeres (ous, llet i proteïna animal) per tal que aquesta pugui transformar-la en productes de consum més o menys processats. Aquest és el cas, per exemple, de les macrogranges lleteres de l'empresa Valle de Odieta SCL; la primera situada a Caparroso (Navarra), amb 5.000 vaques (tot i que l'autorització ambiental és només per a 3.450 animals), i la segona a Noviercas (Castella i Lleó), en tràmits de construcció, amb una capacitat per a 23.520 vaques (en cas de construir-se seria la macrogranja de vaques de llet més gran d'Europa i una de les cinc més grans del món). Segons denúncia Greenpeace (al seu web podeu firmar per aturar-les), el model alimentari basat en aquestes grans explotacions és una falsa solució contra el despoblament rural i una font de contaminació, sobreexplotació d'aigües i sòls, emissions de gasos d'efecte hivernacle, pèrdua de biodiversitat, desforestació (les vaques s'alimenten de pinso transgènic cultivat a l'Amazònia), maltractament animal i productes alimentaris de molt baixa qualitat. Per altra banda, la ramaderia extensiva és aquell conjunt de sistemes productius que aprofiten els recursos territorials amb espècies i races adequades, compatibilitzant la producció amb la sostenibilitat i generant serveis ambientals i socials molt positius. En altres paraules, és la ramaderia que manté les característiques ancestrals del nostre paisatge a través dels pagesos, les pageses, els pastors i les pastores.
Vista aèria de la granja de Caparroso / Foto: Greenpeace
‘Cal entendre que els nous pastors i pastores són el fonament territorial d'una economia superior: la del turisme, que suposa el 15% del producte interior brut del país’
L’Escola de pastors
L'Escola de Pastors de Catalunya és una institució docent iniciada l'any 2009 per l'associació Rurbans amb l'objectiu de garantir el relleu generacional de la ramaderia extensiva. Cada any, una acurada selecció de 15 alumnes sense cap vinculació amb la pagesia (hi ha prop de 50 sol·licituds anuals), reben al llarg de sis mesos una formació teòrica i pràctica (de 2 i 4 mesos, respectivament) amb l'objectiu que, un cop superat el curs, puguin emprendre un projecte agroramader de petites dimensions, o bé buscar feina al sector com a pastors/es de muntanya. Des de la seva creació, el 60% dels més de 200 alumnes que han passat per l'escola han aconseguit integrar-se al sector de la ramaderia extensiva amb un enfocament agroecològic (és a dir, de manera conscient i harmoniosa amb la natura), la qual cosa suposa la demostració que el sector primari representa una oportunitat de desenvolupament econòmic per a les persones i, indissolublement, per als paisatges humans que configuren la ruralitat catalana. De fet, és possible que molt a prop teu hi hagi alguna iniciativa directament relacionada amb l'escola, o fins i tot que hagis consumit darrerament un iogurt, un tall de formatge o un tros de carn producte del coneixement assolit en aquesta institució. Des de la perspectiva econòmica, és possible que l'impacte d'aquesta escola sigui una anècdota en el PIB català, d'igual manera que ho és la ramaderia extensiva agroecològica. Tanmateix, cal entendre que els nous pastors i pastores, així com la resta de famílies pageses compromeses amb la sostenibilitat, són el fonament territorial d'una economia superior: la del turisme, que suposa el 15% del producte interior brut del país.
Classe de reproducció a l’Escola de Pastors / Foto: Escola de Pastors de Catalunya
A Catalunya, per exemple, hi ha una cinquantena de granges agroecològiques que, a canvi d'una ajuda compromesa amb l'explotació, ofereixen alimentació i allotjament gratuït’
WWOOF
La Maria Díaz, responsable de projectes de l'Escola de Pastors, m'explica que el procés de selecció de les sol·licituds és una etapa clau del gran èxit del projecte. Hi participen les quatre dones membres de l'equip directiu, els professors del centre, el personal de l'Escola Agrària del Pallars (de la qual forma part l'Escola de Pastors) i del Departament d'Acció climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Com que cap dels futurs estudiants té una vinculació familiar amb la pagesia, es prioritzen aquells perfils que ja han tingut una presa de contacte amb la ramaderia extensiva i, d'aquesta manera, hi ha els més convençuts possibles del pas que estan donant. Per qui no tingui cap experiència i vulgui començar a rodar, hi ha diverses possibilitats; i una de les més interessants és, sens dubte, WWOOF (World Wide Opportunities on Organic Farms). WWOOF és un moviment mundial que connecta voluntaris i voluntàries amb granges i productors ecològics, provocant experiències culturals i educacionals basades en la confiança i en un intercanvi no monetari ajudant a crear una comunitat sostenible global. A Catalunya, per exemple, hi ha una cinquantena de granges agroecològiques que, a canvi d'una ajuda compromesa amb l'explotació, ofereixen alimentació i allotjament gratuït. Però el més interessant d'aquesta plataforma és el seu àmbit global d'implementació. Així per exemple, si el que vols és endinsar-te en el món de la pastura de cabres, podries fer-ho en països tan dispars com Catalunya, Suïssa, Sudan, Bolívia o Mongòlia.
Alumnes de la promoció 2020 de l’Escola de Pastors / Foto: Escola de Pastors de Catalunya
‘Des de l'associació Ramats al Bosc reivindiquen els mètodes de prevenció tradicionals: la gestió de la vegetació, el desbrossament mecànic i el desbrossament amb animals o pasturatge’
Silvopastura contra els incendis
Per contradictori que soni, fer de pastor o pastora és un ofici compatible amb la vida urbana o semiurbana. Tot i que l'estratègia predominant en la gestió d'incendis forestals és invertir cada vegada més recursos en avionetes (hidroavions), helicòpters i camions bomba per a intentar apagar els focs que es produeixen, des de l'associació Ramats al Bosc reivindiquen els mètodes de prevenció tradicionals: la gestió de la vegetació, el desbrossament mecànic i el desbrossament amb animals o pasturatge. Tal com s'explica a la web d'aquesta associació, 'per la integració de la ramaderia en el pasturatge contra incendis calen unes tasques prèvies de tipus administratiu (informació i acord amb ajuntaments, propietaris forestals, associacions de defensa forestal...), a més de determinar si existeix una disponibilitat farratgera suficient i d'infraestructures (punts d'aigua, zones de pernoctació del ramat, zones de pas entre conreus...)'. Quan aquestes condicions no existeixen és necessari que l'administració les faciliti, ja que la silvopastura (és a dir, la pastura en ambients forestals) és una eina que no podem deixar de banda en la lluita contra els incendis. L'Eduard Balsells, un jove pastor de les muntanyes de Querol (Alt Gaià), és membre de Ramats als Bosc, exalumne de la primera promoció de l'Escola de Pastors i responsable del projecte Tall-al-foc. Tot i la manca de suport polític, l'Edu ajuda a la prevenció d'incendis en la mesura que condueix conscientment el ramat cap a aquelles zones més vulnerables de cremar-se. Les seves ovelles i crestons (els mascles capats de la cabra), tanmateix, sí que acabaran al foc, i la compra de seva saborosa i saludable carn és la millor manera que puguis contribuir a la seva tasca. Si vols fer com l'Eduard i ajudar a prevenir els incendis, l'Escola de Pastors està engegant un curs de silvopastura dedicat a aquest tema. T'imagines dormir a Barcelona, a Terrassa o a Girona i treballar pasturant un ramat per Collserola, Sant Llorenç del Munt o les Gavarres? Mai diguis mai que la vida dona moltes voltes, quasi tantes com un xai a l’ast.
Ramats d’ovelles desbrossant el bosc / foto: Zoo del Pirineu