Hi ha dos tipus de viatgers: aquells que, quan surten, només busquen menjar plats coneguts o acaben entrant en una pizzeria, i els que s’atreveixen a tastar sabors locals sense dubtar-ho. Però quan proves coses noves, l’èxit no està garantit. Potser la sopa de miso amb natto et sonava exòtica quan la vas veure en una guia de Tòquio, però en tastar-la et va descol·locar. O potser eres a Suècia i et vas animar amb el surströmming sense saber-ne gaire, però després d’aquella experiència, tens clar que no ho tornaràs a provar.
⚔️La fira medieval de Catalunya que no et pots perdre
Però, has pensat alguna vegada si als estrangers els passa això amb el nostre menjar? Si hi ha plats que no els agraden i després ho comenten de tornada al seu país? A La Gandula d'ElNacional.cat hem volgut investigar els plats més odiats pels turistes! I et sorprendrà el resultat... o potser no.
Els plats catalans més odiats pels turistes
Com esbrinar el que opinen els estrangers del menjar català? Un ha de navegar per fòrums o parlar amb els seus amics d'altres països, si els té. Però també podem consultar un curiós web anomenat Taste Atlas, on viatgers de tot el globus expliquen, puntuen i comenten els plats i productes culinaris de cada país i regió del món. Gràcies a les seves puntuacions, solen fer rànquings del millor, i també del pitjor... i la llista catalana és cridanera.
Per començar, als estrangers no els agrada la botifarra: 3 dels 10 plats més odiats d'Espanya porten botifarra (catalana o no). Tampoc altres plats típics que compartim amb la resta d'Espanya, com el conill amb allada. A la península portem menjant conill des d'abans que ens visitessin els fenicis i anomenessin això "Terra de conills", però en altres països on no abunden tant (o abunden altres carns que van eliminar tota necessitat de menjar conill) ho veuen gairebé com si mengéssim gos.
Però aquests altres plats ja són només catalans... i pot ser que compartim alguna de les opinions.
Els carquinyolis
Des de l'antiguitat existeixen els pans "bescuits", anomenats així perquè es coïen dues vegades (o més). Vaja: sequíssims. Ideals per a llargs viatges o travessies marítimes, que després tot es podria ràpidament. Però quan aquestes receptes sobreviuen als segles i es converteixen en rebosteria contemporània, normalment només agraden als locals. Per a qualsevol estranger, menjar-se un carquinyoli és simplement una oportunitat de perdre una dent.
El mató
Si no et van els formatges frescos, el mató ja no t'emociona. Però és que tampoc no és que tingui un sabor d'un altre món, de fet només és agradable menjar-lo si li poses mel, codony o melmelada. Per això és un dels productes catalans amb valoracions més modestes.
La coca de Sant Joan
Sacrilegi! O no? Siguem sincers: sovint ens posem a la boca trossos de coca gairebé tan secs com un carquinyoli. En moltes parts el posen crema o xocolata perquè hi hagi una cosa agradable per mastegar dins de la massa, i la fruita gebrada no té massa fans ni tan sols aquí. Al final, la millor manera de menjar-se aquesta coca és mullant-la al cafè amb llet. És clar que pitjor els sembla als turistes la següent.
La mona de Pasqua
No ens referim a les de xocolata, que òbviament això li agrada a gairebé tothom. Però la mona original, que ve a ser un pa de pessic com la de Sant Joan, però amb un ou dur amb la seva closca dins... de debò que això pot agradar-li a algú? Per començar, l'ou dur ja no casa gaire amb una cosa dolça, però és que a sobre has de pelar-lo... unes postres una mica tristes, la veritat.
Les boles de Picolat
Si no coneixes aquest plat, és perquè és típic de la Catalunya Nord, del Rosselló. I en fi, normal que no s'hagi estès gaire, perquè no té una pinta massa apetitosa: unes mandonguilles de porc i vedella barrejades amb ous, farina i en un guisat amb pastanagues, tomàquet triturat, pastanagues, cebes, alls i olives, que després es barreja, amb mongetes o amb arròs... en fi, un potatge d'aquests fortets.
Les boles de Picolat no semblen el més deliciós del món. Imatge: Fabricio Cardenas, CC BY-SA 3.0.
Els fideus a la cassola
Acabem amb el plat més odiat, el que rep més hate. La qual cosa no deixa de ser quelcom sorprenent: per al que firma aquestes línies, sens dubte el més fastigós que es pot menjar a Catalunya són els cargols "a la llauna" com els mengen a Lleida. Però per als turistes, els fideus són el pitjor: secs, estranys, desagradables. Un usuari anomenat Ivan Bourkov va deixar al web Taste Atlas un comentari clar i meridià:
"Simplement algú va decidir posar macarrons en una paella en comptes d'arròs, i porc en comptes de marisc. Un plat molt fotut."
Què en penses tu? Menció a part mereixerien els sacrosants calçots, que no estan pas mal valorats pels estrangers ni per la resta d'espanyols, però pel romesco, perquè al final el calçot només és una ceba deforme a la brasa. Quin és per a tu el pitjor plat de Catalunya?