Encara que la gastronomia xinesa és mundialment famosa per la seva diversitat i sabors únics, hi ha diversos plats que moltes persones associen erròniament amb la Xina, quan en realitat no són d'origen xinès. Dos exemples destacats són el chop suey i la galeta de la fortuna.
2 plats que no són xinesos
Chop suey
El chop suey és un plat que es troba a molts restaurants de menjar xinès a Occident, però el seu origen és discutit i no és un plat tradicional xinès. Existeixen diverses teories sobre la seva creació, però la més acceptada és que va sorgir als Estats Units a finals del segle XIX. Es diu que els immigrants xinesos que treballaven en els ferrocarrils i a les mines preparaven chop suey amb sobres de menjar, barrejant-les amb salsa per crear un menjar ràpid i fàcil. La paraula chop suey prové del cantonès tsap seui, que significa trossos barrejats.
El chop suey generalment consisteix en una barreja de carn (pollastre, porc o vedella) amb verdures com api, brots de soja, pastanagues i pebrots, tot cuit ràpidament en un wok i servit amb arròs o fideus. Malgrat que la seva creació va tenir lloc fora de la Xina, el chop suey es va popularitzar ràpidament entre els nord-americans, convertint-se en un símbol del menjar xinès a Occident. Tanmateix, a la Xina continental, el plat és pràcticament desconegut i no es considera part de la seva tradició culinària.
La gastronomia xinesa és mundialment famosa per la seva diversitat i sabors únics
Galeta de la fortuna
La galeta de la fortuna és un altre exemple clàssic d'un aliment que molts associen amb la gastronomia xinesa, però l'origen del qual és en realitat nord-americà. Aquestes petites galetes cruixents, que contenen un paper amb un missatge de bona sort o saviesa, són un estàndard als restaurants xinesos d'Amèrica del Nord, entregades comunament al final del menjar. No obstant això, aquestes galetes no tenen les seves arrels a la Xina.
Les galetes de la fortuna, tal com les coneixem avui, van ser inventades a Califòrnia a començaments del segle XX. Encara que hi ha disputes sobre qui les va crear primer, dos noms sobresurten: Makoto Hagiwara, un jardiner japonès que servia aquestes galetes al jardí japonès del Golden Gate Park a San Francisco, i David Jung, un immigrant xinès que va fundar el Hong Kong Noodle Company a Los Angeles. Ambdues històries coincideixen que les galetes tenen influències japoneses, particularment d'unes galetes anomenades tsujiura senbei, que també contenien missatges al seu interior.
Aquestes galetes es van fer populars als restaurants xinesos dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, possiblement a causa de la internació de japonesos americans, que va permetre als empresaris xinesos adoptar i popularitzar la tradició. A la Xina actual, les galetes de la fortuna són pràcticament desconegudes i no formen part de la seva cultura gastronòmica.