El quètxup és una de les salses més populars al món, i encara que sembla un condiment simple, guarda secrets sorprenents en la seva història i composició. A continuació, compartim amb tu tres curiositats sobre el quètxup que probablement no coneixies i que revelen que aquesta salsa és molt més interessant del que sembla.
3 coses que et sorprendran sobre el quètxup
El quètxup no sempre ha sigut de tomàquet
Avui dia, associem el quètxup amb els tomàquets, però originalment no contenia aquest ingredient. El quètxup es remunta a l'antiga la Xina, on es preparava una salsa fermentada anomenada "ke-tsiap" a base de peix, vinagre i espècies. Els mariners britànics van descobrir aquesta salsa al segle XVII i la van portar a Europa, on es va adaptar de diverses formes. Va ser als Estats Units, a inicis del segle XIX, quan se li van començar a afegir tomàquets, donant origen al quètxup com el coneixem avui. La versió de tomàquet es va popularitzar gràcies al seu sabor dolç i àcid, convertint-se en una icona de la gastronomia nord-americana.
Conté una quantitat sorprenent de sucre
Encara que solem pensar al quètxup com un condiment salat, la veritat és que el sucre és un dels seus ingredients principals. Una sola cullerada de quètxup pot contenir fins a 4 grams de sucre, el que equival a aproximadament una culleradeta. Això es deu que el sucre ajuda a equilibrar l'acidesa del tomàquet i el vinagre, i contribueix a la consistència i al sabor característic de la salsa. Les versions comercials solen tenir xarop de blat de moro d'alta fructosa, un edulcorant que incrementa encara més el seu contingut de sucre. Això significa que, encara que el quètxup sembli inofensiu, és important consumir-lo amb moderació, especialment per als qui busquen reduir la seva ingesta de sucres afegits.
La seva textura perfecta es deu a un procés químic únic
El quètxup té una consistència única: no és tan líquida com el suc de tomàquet ni tan espès com la pasta de tomàquet. Aquesta textura es deu a un procés anomenat "tixotropía", que permet que el quètxup es torni més fluid quan s'agita o s'aplica pressió, però recupera la seva grossària quan es deixa reposar. Aquest fenomen és el responsable de la clàssica experiència d'haver de colpejar l'ampolla perquè surti el quètxup. A més, els fabricants agreguen agents espessidors, com la goma xantana o la goma guar, per millorar aquesta consistència i aconseguir que es mantingui estable en diferents condicions d'emmagatzemament i transport.
Aquests tres aspectes revelen que el quètxup és molt més que una simple salsa de tomàquet. El seu origen històric, la seva composició rica en sucre i la seva textura controlada químicament fan del quètxup un producte fascinant amb una història tan complexa com el seu sabor.