Pa amb xocolata, formatge i codony, pernil amb tomàquet. La llista d'ingredients que estan units al nostre cap per sempre és llarga (i gairebé sempre deliciosa). La raó és que hi ha combinacions d'aliments que són tan habituals que amb prou feines ens preguntem per què van juntes. Un sandvitx sense més ni més és sempre de pernil i formatge, una sopa porta fideus i un arròs bàsic va amb tomàquet. Algunes d'aquestes combinacions existeixen simplement perquè tenen millor gust en conjunt o perquè formen part d'una tradició gastronòmica molt arrelada. Però més enllà del gust i el costum, hi ha barreges que tenen un benefici nutricional real, ja que milloren l'absorció de certs nutrients o potencien els seus efectes.
El millor guisat: treure tot el profit de les llenties
Més enllà de les combinacions que s'han convertit en tradició per sabor o costum, n'hi ha altres que tenen un fonament científic. No només es tracta de barrejar aliments perquè encaixen bé en un plat, sinó perquè la seva combinació millora l'absorció de certs nutrients, potencia els seus efectes o fa que l'organisme els aprofiti millor. Aquests duos no només són deliciosos, sinó que també multipliquen els seus beneficis per a la salut. Mentre que uns aliments es combinen per pur plaer, d'altres ho fan per ciència, i així ens ho recorda Júlia Farré, una de les nutricionistes més valorades de les xarxes socials.
“Hi ha aliments que quan els ajuntes potencien el seu valor nutricional”, destaca Júlia, que ha penjat un vídeo per revelar com treure tot el profit de les llenties. Aquest és el seu exemple d'aliments que es complementen a la perfecció i que formen un guisat exquisit. Un aliment que té proteïna, però no és completa. Aquesta és alta en lisina, però baixa en metionina. Un aliment que és al revés: justament li falta lisina, però té molta metionina. El tercer aliment és una herba que ajuda la digestió.
Després de donar-nos aquestes pistes, Júlia revela la combinació guanyadora. Els aliments dels quals parla són: llenties, arròs i sajolida. En aquest guisat s'obté una proteïna d'alt valor biològic que a més li rebaixa aquesta capacitat que tenen els llegums per provocar gasos. Sens dubte la combinació guanyadora.
La unió fa la força (i en les llenties més)
Una altra de les característiques nutricionals de les llenties és que són riques en ferro. El “però” que se'ls posa és que aquest ferro no s'absorbeix tan bé com el que procedeix d'una font animal, com pot ser el d'un filet de carn vermella. Aquí també la unió fa la força. Perquè el ferro de les llenties s'absorbeixi millor pel nostre organisme, cal acompanyar-lo de vitamina C. Aquesta actua com un potenciador natural de l'absorció del ferro no hemo (el present en aliments d'origen vegetal).
Això passa perquè transforma el ferro en una forma més soluble i fàcilment assimilable per l'intestí. Sense aquest reforç, una gran part del ferro vegetal podria perdre's sense ser aprofitat. Per això, afegir aliments rics en vitamina C, com un rajolí de llimona, pebrots vermells o fins i tot una amanida amb tomàquet, fa que les llenties es converteixin en una font de ferro molt més eficaç. Així, el guisat de llenties més equilibrat nutricionalment inclouria tomàquet, pebrot, arròs i sajolida. El tema del xoriço el deixem per a un altre dia...