En l'actualitat, la preocupació per la qualitat dels aliments que consumim és cada vegada major, i el peix no és l'excepció. Alguns tipus de peix, com el panga, la tilàpia i la perca, han guanyat popularitat a causa del seu baix cost i fàcil accés. Tanmateix, aquests peixos estan associats amb riscos significatius a causa del seu alt contingut de residus, la qual cosa els converteix en opcions qüestionables des del punt de vista de la salut. A continuació, s'exploren els problemes associats amb cadascun d'aquests peixos i per què hauries de considerar deixar-los fora de la teva dieta.
Els 3 peixos que hauries de deixar de menjar
Panga
El panga, o pangasius, és un peix d'aigua dolça que es conrea en grans quantitats, especialment al Vietnam. La seva popularitat es deu al seu preu accessible i sabor suau. Tanmateix, els mètodes de cria del panga han generat preocupació. La majoria dels pangues es crien en condicions d'amuntegament en rius contaminats, el que els exposa a altes concentracions de químics, metalls pesants i residus industrials. A més, els criadors sovint utilitzen antibiòtics i hormones per accelerar el creixement i combatre malalties en aquestes condicions insalubres. Com a resultat, el panga pot contenir residus d'aquests químics, que representen un risc per a la salut si es consumeixen amb freqüència.
Tilàpia
La tilàpia és un altre peix àmpliament consumit a causa del seu baix cost i versatilitat a la cuina. Aquest peix es cria a tot el món, però en particular, en països amb regulacions laxes sobre la qualitat de l'aigua i l'alimentació animal. Igual com el panga, la tilàpia es cria en condicions intensives que poden portar a l'ús excessiu d'antibiòtics i altres químics per mantenir la producció. A més, la dieta de la tilàpia en algunes granges pot incloure subproductes de baixa qualitat, el que influeix negativament en el perfil nutricional del peix. La tilàpia criada en aquestes condicions pot contenir nivells elevats de residus químics i metalls pesants, la qual cosa la converteix en una opció poc saludable a llarg termini.
La tilàpia es cria a tot el món, però en particular, en països amb regulacions laxes
Perca del Nil
La perca del Nil és un peix de gran mida que es troba principalment al llac Victòria, a l'Àfrica. Encara que la seva carn és apreciada pel seu sabor i textura, la perca del Nil també ha estat objecte de controvèrsia. Aquest peix és conegut per la seva capacitat per bioacumular contaminants de l'aigua, com metalls pesants (mercuri i plom) i pesticides, al llarg de la seva vida. A més, la pesca intensiva i la mala gestió dels recursos en àrees on es captura la perca del Nil han contribuït a la degradació ambiental, augmentant encara més el risc de contaminació. Consumir perca del Nil pot portar a la ingesta de quantitats preocupants d'aquests contaminants, el que pot tenir efectes adversos en la salut, especialment si es consumeix amb regularitat.
Reduir el consum de panga, tilàpia i perca del Nil és una mesura prudent per minimitzar l'exposició a residus químics i metalls pesants. En lloc d'aquests peixos, és recomanable optar per espècies que es criïn o capturin en condicions més controlades i sostenibles, com el salmó salvatge, la sardina o el verat, que ofereixen un millor perfil nutricional i menor risc de contaminació. A l'hora de seleccionar peix, és essencial considerar no només el preu, sinó també la qualitat i l'origen del producte per protegir la nostra salut i donar suport a pràctiques més responsables.