La gastronomia catalana és un reflex de la seva història, de la riquesa del seu territori i de la transmissió de coneixements culinaris de generació en generació. Tanmateix, més enllà de postres icòniques com la crema catalana o els panellets, hi ha un repertori de dolços tradicionals menys coneguts que formen part del patrimoni gastronòmic del país. Un estudi recent de Laia Vilà Duch, titulat Estudi terminològic i proposta neològica sobre la gastronomia catalana: Les postres catalanes, posa de manifest la dificultat de trobar equivalències en anglès per a moltes d'aquestes postres, la qual cosa subratlla el seu caràcter únic i la importància de la seva preservació. Entre aquestes joies gastronòmiques, avui destaquem tres que segur que no coneixes: l'arrop, el currutaco i la paracota.
3 postres catalanes delicioses que segur no coneixies
L'arrop és una de les elaboracions més antigues i apreciades de la tradició catalana. Es tracta d'un suc espès fet a base d'almívar concentrat amb most de raïm, la qual cosa li confereix un color fosc i una dolçor intensa, amb un lleuger toc afruitat. En el passat, quan el sucre era un bé escàs, aquest xarop s'utilitzava com endolcidor natural, a més de ser una autèntica font d'energia. Sovint es feia servir per acompanyar altres postres o fins i tot es consumia sol, com un petit plaer gastronòmic.
D'altra banda, el currutaco és una galeta seca amb matafaluga (anís verd), una espècia aromàtica que li dona un sabor distintiu i lleugerament anisat. La seva forma varia segons la regió on es prepari, la qual cosa afegeix encara més misteri a la seva història. Cruixent i amb una textura que es desfà a la boca, és l'acompanyament perfecte per a un cafè o una infusió. Encara que avui dia el seu consum és menys habitual, continua sent un dolç que ens transporta a temps en què les receptes es transmetien de generació en generació sense necessitat d'escriure-les.
Finalment, la paracota són unes postres que sorprenen per la seva senzillesa i combinació de sabors. S'elabora amb una figa seca coberta de mel i posteriorment coberta amb farina, creant una capa exterior daurada i lleugerament cruixent que contrasta amb la sucositat de la figa. La seva dolçor natural es veu realçada per la mel, convertint-lo en un mos ple de matisos i perfecte per als amants dels sabors intensos.
La riquesa de la rebosteria catalana és un reflex de la seva diversitat cultural i de la seva connexió amb el territori. Estudis com el de Laia Vilà Duch posen en relleu la necessitat de reivindicar aquests dolços oblidats, que mereixen ser reconegut i gaudits tant dins com fora de Catalunya.
Aquest article ha estat elaborat amb l'ajuda de ChatGPT i supervisat per un periodista d'Elnacional.cat.