L'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN) va investir dijous el seu primer Acadèmic d'Honor. Va passar en una de les flamants sales de la Casa Llotja de Mar i no podia ser cap altre que Paul Freedman (Nova York, 1949), el catedràtic d'Història de la Universitat de Yale, expert en història social medieval i un gran coneixedor i apassionat de Catalunya, des que va preparar aquí la seva tesi doctoral. El 1971 es va llicenciar en Història en la Universitat de Califòrnia i el 1978 es va doctorar en la Universitat de Berkeley. Una beca predoctoral li va permetre treballar en arxius de Catalunya enfocant el seu treball en la història de la pagesia medieval; el llibre The Diocese of Vic: Tradition and Regeneration in Medieval Catalonia és la versió publicada de la seva tesi. Del 1979 al 1997 va ser professor en la Universitat Vanderbilt i després a Yale.
Paul Freedman, Acadèmic d’honor de l'ACGN
El 2000 guanya l'Eugen Kayden Prize i el 2001 l’Otto Grundler Prize. El 2002 va guanyar l'Haskins Medal de la Medieval Academy of America pel seu llibre titulat Images of the Medieval Peasant. Des de 1996 és membre corresponent de la Secció Històric-Arqueològica del Institut d'Estudis Catalans i des de 2005 de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, en la seva reunió de Junta Directiva celebrada el passat 31 de gener de 2025, i amb motiu de la celebració de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025 va acordar investir com a Acadèmic d’honor a Paul Freedman, per la seva vinculació amb la història de la gastronomia catalana.
El professor Freedman està especialitzat en història social medieval, història de Catalunya, estudis comparatius de la pagesia, comerç de productes de luxe, i història de la cuina. Freedman va ser investit membre d'honor per un satisfet Carles Vilarrubí, president de l'Acadèmia a qui l'il·lustre historiador va agrair emocionat la invitació i el reconeixement abans d'iniciar el seu discurs en un català impecable, resultat del seu estudi i de les freqüents visites a Catalunya des de fa cinquanta anys, quan va preparar a Vic la seva tesi doctoral. Allà va poder consultar innombrables arxius eclesiàstics i aprofundir en el coneixement de la pagesia.
També va parlar de l'escassíssima presència de cuina catalana a Nova York, on amb prou feines hi ha algun establiment d'arrossos i algun de tapes, en les cartes de les quals en realitat ofereixen cuina espanyola o ibèrica, i va treure profit de la importància de l'Internacional, una iniciativa trencadora de Miralda i Montse Guillén que va permetre que per primera vegada a Nova York es tastés el pa amb tomàquet. Finalment, va alarmar de la globalització culinària i va proposar abandonar el terme de cuina de les àvies, “perquè avui les àvies potser no tenen temps per cuinar, o estan de viatge o els seus nets viuen a diferents llocs del món”.