Pocs artistes han estat tan fidels a la seva terra com Salvador Dalí. Excèntric, provocador i profundament enamorat de l'Empordà, el pintor no només va trobar allà la seva inspiració, sinó també alguns dels seus sabors més estimats. No és casualitat que a Figueres encara puguem visitar tant casa seva com el seu museu, testimonis d'aquesta relació inseparable entre el geni i el seu territori. I entre aquests petits tresors gastronòmics de què tant gaudia, n'hi ha un que destaca per la seva singularitat: la botifarra dolça, un embotit tradicional que, com el mateix Dalí, sorprèn i desconcerta a parts iguals.
L'embotit català que va enamorar Dalí
La botifarra dolça és, a simple vista, una botifarra crua més, però en tastar-la revela la seva autèntica personalitat. S'elabora amb carn de porc seleccionada, sucre —en quantitats generoses, fins a 750 grams per quilo de carn—, closca de llimona ratllada i una mica de sal. En general, es comercialitza crua, ja que una de les formes preferides de consum és cuinada. És aquí quan, el sucre obra la seva màgia i en caramel·litzar-se es torna una mica exquisida. Fins i tot la seva textura canvia i adquireix un to brillant. També el contrast de sabors s'intensifica, motiu pel qual aquesta botifarra té tant admiradors, siguin genis o persones corrents.
Encara que molts pensen que és un embotit exclusiu de l'Alt Empordà, Jaume Fàbrega, en el seu blog Bona vida, aclareix que la seva presència és molt més àmplia, estenent-se també pel Baix Empordà, la Selva, la Garrotxa i, pràcticament, tota la província de Girona. Segons denuncia l'autor, fins i tot hi ha hagut antropòlegs i publicacions que han sostingut teories errònies sobre el seu origen i particularitats. Alguns l'han descrit com un producte “únic de Figueres” o amb ingredients “diferents” de la resta de localitats, el que, segons Fàbrega, és totalment fals. “Al Baix Empordà la fan per tot arreu”, assegura, destacant, que encara que cada comarca té les seves versions, totes parteixen de la mateixa base i tradició camperola.
La botifarra dolça és, a simple vista, una botifarra crua més, però en tastar-la revela la seva autèntica personalitat
La botifarra dolça no només ha perdurat, sinó que ha evolucionat, donant lloc a variants com les anomenades “salsitxes dolces” o els fuets dolços, embotits secs que mantenen aquest toc dolç, perfectes per consumir en aperitius o postres.
Més enllà de les carnisseries i les taules familiars, la botifarra dolça compta fins i tot amb la seva pròpia cita anual. A les localitats de Salitja i Sant Dalmai, a cavall de les comarques de la Selva i el Gironès, se celebra cada any la Fira-Festa de la Botifarra Dolça, on aquest peculiar embotit es converteix en protagonista absolut. Degustacions, concursos de coques i plats elaborats amb botifarra dolça, activitats populars i fins i tot la presència de gegants —"En Botifarra” i “Na Dolça”— formen part d'una festa que reivindica no només el valor gastronòmic del producte, sinó també el seu arrelament cultural a les comarques gironines.
La botifarra dolça, un embotit que no deixa indiferent
A mig camí entre la sorpresa i la tradició, la botifarra dolça continua sent un d'aquests productes que no deixen indiferent. Pot ser que per a alguns resulti xocant trobar-se amb un embotit ensucrat, però n'hi ha prou amb provar-ho una vegada per entendre per què ha arribat fins als nostres dies i per què va enamorar personatges tan singulars com Dalí. Ja sigui com a postres, en guisats o en la seva versió seca per a pica-pica, aquesta joia de les comarques gironines manté viu el sabor d'una terra que, com la seva cuina, és capaç de combinar l'inesperat amb l'autèntic.