La recepta més antiga coneguda per la humanitat és la de la cervesa sumèria, documentada en un tauler d'argila datat l'any 3900 aC. Aquest tauler va ser descobert a la regió de Mesopotàmia, actual Iraq, i proporciona no només una recepta, sinó també un cop d'ull a la cultura i tradicions d'una de les primeres civilitzacions.
Una recepta antiga i plena de sabor
La preparació de la cervesa sumèria començava amb la recol·lecció dels ingredients bàsics: ordi, aigua i mel. L'ordi era un dels cultius més importants de la regió, i s'utilitzava tant en l'alimentació com a la producció de begudes. L'ordi es deixava germinar en aigua, un procés conegut com a maltat, per convertir els seus midons en sucres fermentables. Aquest procés de germinació s'aturava assecant l'ordi al sol.
Una vegada maltat, l'ordi es molia i es barrejava amb aigua calenta per crear una espècie de puré o most. Aquest most es deixava reposar perquè els enzims naturals de l'ordi continuessin descomponent els midons en sucres. Aquest líquid ensucrat era crucial per al procés de fermentació que vindria després. El següent pas en l'elaboració de la cervesa sumèria era la fermentació. Els sumeris utilitzaven llevats naturals presents en l'aire per fermentar el most. Aquesta fermentació es duia a terme a grans gerres de fang, les quals es mantenien en llocs frescos i foscos per controlar millor la temperatura. Durant aquest procés, els sucres del most es convertien en alcohol i diòxid de carboni, creant una beguda alcohòlica escumosa.
Per millorar el sabor i l'estabilitat de la cervesa, els sumeris també afegien mel i algunes vegades herbes aromàtiques. La mel no només aportava dolçor, sinó que també actuava com a conservant natural, prolongant la vida útil de la cervesa.
Els sumeris també afegien mel i algunes vegades herbes aromàtiques a la cervesa
Una vegada completada la fermentació, la cervesa es filtrava per eliminar restes d'ordi i altres sediments. Aquest procés de filtratge es feia amb l'ajuda de malles de tela o cistelles de joncs. La cervesa resultant era una beguda tèrbola i de color fosc, amb un sabor probablement bastant diferent del de les cerveses modernes. La cervesa no només era una beguda popular entre els sumeris, sinó que també jugava un paper important en els seus rituals religiosos i socials. Es considerava un regal dels déus i s'utilitzava en cerimònies i festivals. A més, la cervesa era una part integral de la dieta diària dels sumeris, proporcionant nutrients essencials i un mitjà segur d'hidratació.
Com veus, la recepta més antiga de la història ens porta a l'antiga Mesopotàmia, on la cervesa sumèria s'elaborava mitjançant un procés de maltat, fermentació i filtrat, utilitzant ingredients simples però efectius. Aquest art ancestral no només ens connecta amb els primers moments de la civilització, sinó que també ens mostra la importància cultural i social de la cervesa en les societats antigues.