Vivim en un món on tot canvia a velocitat de vertigen. La tecnologia avança, els aliments duren més a la nevera i el que mengem ja no és sempre el que imaginem. Darrere de cada producte que arriba a la nostra taula, hi ha un treball invisible de laboratori, química i genètica que busca fer-ho més resistent, més productiu, més rendible. I les carxofes no són una excepció.
Així són les carxofes híbrides modificades genèticament
Sí, les carxofes han canviat i pot ser que ni te n'hagis adonat. Més resistents, més boniques i amb una vida útil més llarga al supermercat. Sona bé, veritat? El problema és que, en el procés, han perdut una cosa essencial: el seu sabor. T'imagines una carxofa que aguanta setmanes sense posar-se lletja, però que en cuinar-la no té gust de res? Doncs aquesta és la realitat de moltes de les que compres sense saber-ho.

A Catalunya, el 85% de la producció de carxofes ja correspon a varietats híbrides. La que més està guanyant terreny és la Green Queen F1, una carxofa creada per resistir millor les plagues, suportar el transport sense deteriorar-se i mantenir-se fresca als supermercats durant més temps. Sona a solució perfecta, però hi ha un inconvenient: no té el mateix gust. Amb la seva expansió, la clàssica Blanca de Tudela, la carxofa de tota la vida, està perdent protagonisme en els camps i a la taula.
El 85% de la producció de carxofes ja correspon a varietats híbrides a Catalunya i en comprar-les i cuinar-les ja no tenen gust de res
Saber quina és la tradicional i quina és la que neix d'un laboratori a Alemanya és com jugar a les diferències en un nivell avançat. Una pista important és el color, la de Tudela és més blanca, mentre que l'alemanya presenta un color verd intens. També és més rodona, una forma allunyada de la clàssica carxofa cònica. La diferència més important és el sabor, però el problema és que a aquest punt arribes quan ja l'has comprat, netejat, cuinat i estàs assegut a la taula. Massa tard.
Toca reflexionar: la prefereixen en el camp
Però, si el seu sabor no és el mateix, per què estan guanyant tant terreny? La resposta està en la rendibilitat. Per als agricultors, la Green Queen F1 és una aposta més segura: produeix més carxofes per planta, resisteix millor les malalties i s'adapta a terres que ja no tenen la mateixa força que abans. A més, en ser més uniforme en mida i aguantar millor el transport, obre les portes als mercats d'exportació, on l'estètica i la conservació pesen tant com el sabor.

I aquí és on sorgeix la gran pregunta: ens estan informant d'aquest canvi? Al supermercat, les carxofes híbrides conviuen amb les tradicionals sense que el consumidor sempre en tingui clar quin està comprant. No hi ha un avís que indiqui si han estat modificades per durar més ni si el seu sabor ha canviat. Simplement, arriben a la nostra taula i les mengem sense qüestionar-nos el seu origen. Potser la clau no és demonitzar aquestes noves varietats, sinó preguntar-nos què estem disposats a sacrificar en la nostra alimentació. Perquè la pregunta no és només si volem carxofes que durin més o siguin més resistents, sinó si estem disposats a acceptar que, en el procés, poden haver perdut parteix de la seva essència.