En l'època medieval, la borratja, coneguda també com a borraina, era un aliment molt apreciat a Catalunya i d'altres parts de la geografia peninsular. El seu nom prové del terme “borra”, que fa referència al borrissol rugós que recobreix els seus fulls i que la caracteritza. Aquesta planta no només es consumia com a verdura refrescant, sinó que també s'utilitzava amb finalitats medicinals. Els monjos caputxins la conreaven als horts conventuals, destinant-la als religiosos convalescents o delicats de salut. A més, en ser una planta mel·lífera, ajudava a alimentar les abelles dels convents i era un ingredient clau en nombroses preparacions farmacèutiques.
Es tracta d'una menja en l'època medieval
En la medicina popular, la borratja s'utilitzava com a cataplasma per accelerar la maduració de furóncols i com un potent diürètic que afavoria l'eliminació de líquids. També se li atribuïen propietats expectorants, sudorífiques i depuratives, especialment beneficioses per als ronyons i el fetge, òrgans clau per al benestar humà. El seu oli, extret de les llavors, s'ha fet servir en cosmètica tradicional per mantenir la pell hidratada i retardar el seu envelliment.
En la gastronomia més general, la borratja era la base de guisats en els quals es combinava amb patates i pastanagues per acompanyar peixos bullits durant la Quaresma. Els caputxins elaboraven una popular coca de borratges, mentre que en altres regions s'utilitzaven els seus fulls coberts per fer crespells a Barbastre o bunyols de vent a Mallorca. A Ligúria, Itàlia, es feia servir com a farcit de crestes i raviolis quaresmals. Com veus, els seus usos no són per a gens específics, i estem parlant d'un ingredient realment versàtil.
Tanmateix, el seu paper més destacat el tenia en el preboggion o prebugio, un plat típic de la cuina genovesa que consistia en una barreja d'herbes silvestres cuites i amanides amb oli, en la qual la borratja era l'ingredient principal. Aquesta preparació recordava les herbes amargues consumides en la tradició hebrea. Malgrat haver estat un aliment essencial durant segles, la borratja ha caigut en l'oblit a la cuina catalana actual. Tanmateix, la seva versatilitat i beneficis nutricionals la converteixen en un ingredient digne de recuperar, tant pel seu valor històric com per les seves propietats saludables. A més, en l'actualitat sí que es consumeix més en certes parts d'Aragó, amb el que aquells que la continuen utilitzant la continuen també apreciant.