Les zones geogràfiques on es produeixen i/o s’elaboren els productes amb DOP i IGP són de dimensions molt dispars. La més petita està formada per només un municipi (es tracta de la IGP Torró d’Agramunt) i, en canvi, la més gran abasta tot el territori de Catalunya, és la IGP Pa de Pagès Català. Entre aquests dos casos extrems se situen totes les altres, que són fonamentalment de productes molt locals produïts en una àrea geogràfica formada per municipis pertanyents a una o dues comarques en el 55% dels casos, i únicament el 18% de les DOP-IGP abasten més de 6 comarques. Tot seguit, les IGP més petita i més gran de Catalunya amb detall.
Pa de Pagès Català (IGP)
El pa de pagès, element imprescindible en la gastronomia catalana, és l’especialitat més representativa de la forneria de casa nostra. Generació rere generació, els forners han conservat fidelment la manera d’elaborar-lo. Com, per exemple, el control de la cocció i el paper que juga l’addició de vapor que acaba de definir l’aspecte visual de la crosta. Aquest tipus de producte consisteix en un pa tradicional de fermentació llarga, aspecte rústic, rodó, crosta de color torrat, gruixuda i cruixent, i molla tendra amb alveolat gran. El format es realitza de forma manual. És un pa de gran aroma i sabor, amb certa acidesa, que manté la sensació de frescor i una textura agradable passades 8 o 9 hores. S'elabora i es distribueix per totes les fleques de Catalunya.
Les formes de fer aquest tipus de pa a Barcelona es van reproduir en altres ciutats del país, i la denominació del Pa de Pagès i la forma de fer-ho es va estendre com una taca d’oli per tot Catalunya. Al cap i la fi, era el pa tradicional que havien conegut generacions de catalans, però ara amb un nom genèric: el Pa de Pagès. Potser no massa conscients, els flequers i els seus consumidors van diferenciar així el pa que llavors ja era el comú (la barra) amb un altre que qualitativament era millor i es relacionava amb el món tradicional que tothom percebia que s’anava perden: el poble, la vida de poble i tot el que això comportava. Per tot plegat és fàcil compel·lir perquè el Pa de Pagès ha mantingut el seu nom des de fa més d’un segle. Amb la IGP Pa de Pagès Català els consumidors actuals tenen garantit que el Pa de Pagès seguirà sent un producte d’elaboració artesana, fet amb farines de qualitat i masses mares; i format amb les pròpies mans dels flequers artesans del país.
Torró d'Agramunt (IGP)
L’activitat torronaire d’Agramunt està documentada des de finals dels segle XVIII, fet que indica que en aquells moments ja era una tradició. És difícil establir les dates més antigues a causa de la destrucció dels arxius de la vila durant la Guerra del francès. És per aquest motiu que es diu que la tradició torronaire d’Agramunt és d’origen desconegut. Aquest producte es defineix com uns torrons d’avellanes o ametlles amb els fruits secs sencers. Els caracteritza la textura irregular, tosca, amb porositats i de pasta dura però que es trenca sense esforç. El més típic i tradicional dels torrons d’Agramunt és el d’avellanes. Es pot trobar en la tan característica forma de tauleta rodona, però també en porcions rectangulars.
Actualment el procés que se segueix en l'elaboració del Torró d'Agramunt continua sent artesà i tal com el duien a terme els antics torronaires, però les eines i els mitjans utilitzats en la seva elaboració s'han adaptat als nostres temps per poder continuar oferint el Torró d'Agramunt. La zona on s'elabora aquest aliment pertany exclusivament a Agramunt, a la comarca de l’Urgell. Així doncs, és la DOP i/o IGP més petita del país.