Cada Diumenge de Rams, els carrers de Catalunya s'omplen de palmes, palmons i llaços de colors, en una tradició que ha sabut resistir el pas del temps. Tanmateix, entre tots els ornaments i llaminadures modernes, hi ha un dolç típic que lluita per no desaparèixer del tot: els currutacos, també coneguts com a garlandes de Pasqua o senyores i senyors. Uns dolços amb segles d'història que avui es troben en perill d'extinció. Els currutacos eren, fins fa unes dècades, un element imprescindible a moltes cases catalanes. Es tractava d'unes figures comestibles elaborades amb farina, mantega, ous i sucre, pensades especialment per penjar de la palma o el palmó que els nens portaven a beneir l'església.
El dolç català típic del Diumenge de Rams
Aquestes pastes, que podien conservar-se durant bastant temps, adoptaven formes molt variades i cridaneres: figures humanes, animals, sols, llunes, papallones o galls, tot pensat per fer més atractiva la celebració per als més petits. I, després de la missa, arribava el moment de devorar-les.
Encara que el seu ús va ser molt popular a Barcelona i altres zones de Catalunya, avui els currutacos són pràcticament desconeguts per a les noves generacions. En l'actualitat, només alguns museus com el Museu Etnològic de Barcelona conserven exemplars originals. Alguns d'ells són autèntiques relíquies, com els comprats a Mataró en els anys 80 que, gràcies a la durabilitat de la pasta, encara es troben en bon estat. A més, existeixen motlles i reproduccions de guix documentats pel folklorista Joan Amades, que va recollir aquesta tradició en el primer terç del segle XX.
El més curiós és que els currutacos no tenen un únic nom. Segons els estudis d'Amades i Ramon Violant, aquest dolç tradicional ha rebut desenes de denominacions al llarg i ample del territori: ninos, ninots, garlandes, sisenyors, papus, figuretes... Una varietat que demostra l'extensió i riquesa d'aquest costum popular. El terme "currutaco", per cert, també té una accepció curiosa al Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, on es defineix com una persona que cuida en excés la seva aparença, alguna cosa que, potser, també tingui relació amb l'ornamentat i bufó d'aquests dolços.
Avui, els currutacos es troben a punt de l'oblit, eclipsats per llaminadures industrials i ornaments de plàstic. Però la seva història i simbolisme continuen vius gràcies al treball de divulgadors culturals i als qui encara aposten per recuperar les tradicions. Potser, aquest Diumenge de Rams, sigui el moment perfecte per recordar, i assaborir, aquest dolç que forma part de l'ànima festiva catalana.