Si parlem d'història de la cuina catalana, hi ha un llibre que sobresurt per sobre de la resta: el Llibre de Sent Soví, un receptari medieval escrit en català l'any 1324 que no només és el més antic de la seva tradició, sinó també el primer receptari europeu escrit en una llengua diferent del llatí. L'autor és anònim, però la seva influència ha estat immensa. Conté 72 receptes de l'època, moltes d'elles basades a la cuina mediterrània i amb clares influències romanes, àrabs i jueves. Avui dia només es conserven dos exemplars d'aquest tresor gastronòmic: un a la Universitat de València i un altre en el CRAI de la Universitat de Barcelona. Aquest últim, a més, pot consultar-se digitalment, la qual cosa permet als estudiosos i curiosos accedir a un testimoni culinari únic.
El llibre de receptes català més antic del món
Durant segles, el Sent Soví va ser una obra de referència. De fet, part de les seves receptes van ser copiades en importants receptaris italians del segle XV, com el Libro di arte coquinaria, que fins i tot arriba a afirmar que els cuiners catalans eren els millors del món. En aquestes còpies, les receptes del Sent Soví van servir de base perquè la cuina catalana influís en altres tradicions del continent. Amb el temps, es va descobrir que existien dues versions manuscrites del llibre: una més curta i més antiga, conservada a València i considerada la versió original; i una altra de molt més llarga, localitzada a Barcelona, que avui es coneix com a Llibre de totes maneres de potatges de menjar, amb més de 200 receptes.
Entre els ingredients més habituals del Sent Soví destaquen el peix, sobre tot el blau i els crustacis, les carns de corral, el porc i la caça, a més de productes com el safrà, el pebre negre, la llet d'ametlles i el vinagre de sidra o suc de taronja amarga. No hi ha tomàquet ni patata, com és lògic, ja que aquests ingredients no van arribar a Europa fins a segles més tard. També apareixen tècniques com l'escabetx i plats que encara avui formen part del receptari català, com els bunyols, les panades, el menjar blanc o el flaó.
Part de les seves receptes van ser copiades en importants receptaris italians del segle XV
El Llibre de Sent Soví no és només una joia literària o històrica: és un pont entre la tradició i el present culinari, una obra que encara avui ens parla del gust medieval per barrejar el dolç i el salat, per la precisió a la cuina i per l'ús de productes de proximitat i temporada. Una relíquia viva que, malgrat els seus set segles, continua inspirant.