La maionesa és una de les salses més populars del món. Una emulsió d'ou i oli de color blanc o groguenc que s'utilitza per acompanyar tota mena de preparacions. És habitual fer-la servir per acompanyar peix o verdura, però els usos de la maionesa en l'actualitat són pràcticament infinits. Però sabies que l'origen d'aquesta popular salsa està documentat en un llibre escrit en català? Una col·lecció del restaurant 7 Portes de Barcelona publica el llibre amb la recepta original que apareix en un manuscrit de Menorca del segle XVIII.
Un llibre de cuina únic
El llibre Receptari Caules. Cuina menorquina del segle XVIII és el 10è volum de la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana. Una col·lecció impulsada per Francesc Solé Parellada, del restaurant 7 Portes, i Toni Massanés, director de la fundació Alícia, entre altres. La col·lecció, que compta amb el suport de la Fundació la Caixa i està editada per Barcino, és una de les obres sobre gastronomia més importants d'Europa. Pocs països poden presumir d'un patrimoni gastronòmic tan ampli i ben conservat com el de Catalunya. Llibres com el Sent Soví, que va encetar la col·lecció, o el Llibre del Coc, editat al volum 4, són només algunes de les obres de cuina medieval que la Col·lecció 7 Portes ha recuperat i actualitzat. Segons Francesc Solé Parellada, "tenim un gran llegat gastronòmic. El recuperem, l'estudiem, el publiquem i nosaltres el posem a l'abast del públic". I d'entre totes les receptes que s'expliquen al 10è volum de la col·lecció, n'hi ha una que és especialment curiosa. No destaca ni per la seva dificultat ni per la meticulositat de l'explicació, sinó pel singular origen del nom i la gran popularitat que ha assolit avui dia.
El nom de la salsa, originària de Maó, es deu a un error tipogràfic
L'origen català de la maionesa
El llibre és un receptari actualitzat i contextualitzat de cuina menorquina burgesa. Es tracta d'un recull de plats que la societat adinerada del segle XVIII cuinava —o manava cuinar— i que servia també per deixar constància de les diferents elaboracions per a les futures generacions; les senyores de l'època guardaven les receptes per transmetre-les a les seves filles. Una de les receptes que s'expliquen al llibre és com fer maionesa. El nom de la salsa, originària de Maó, es deu a un error tipogràfic. En comptes d'imprimir la recepta com a Mahonesa, del topònim Mahon, el tipògraf encarregat de col·locar les lletres va posar la 'h' al revés; per tant, en comptes de mahonesa, es llegia mayonesa, perquè la 'h' al revés es llegeix com una 'y'.
El text, titulat Per fer una salsa de peix crua i escrit en català, diu així: "Prendre vermells d'ou, a proporció de lo que voldreu fer, dins d'un tià gran i los debatreu molt molt amb una cullera grossa, tirant-hi sovint un ratget d'oli bo i qualque pessic de ceba tallada molt petita, juevert tallat molt petit, un all tallat també molt petit, un pessic de pebre bo i un poc de vinagre, rementant-lo sempre de pressa perquè no se trïi. I aquesta salsa és bona per peix sec i amb suc. I res més". Un document que demostra la importància de la cuina als Països Catalans i que a partir d'ara es pot trobar al nou volum de receptes medievals de la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana.