Hi ha èpoques més propenses a la culpa i aquesta ataca tots gairebé per igual. Així, després del Nadal, on cada celebració va seguida d'un empatx i d'una bona ració de culpa, tenim aquesta època en què ja apreciem que el bon temps s'apropa, però sabem que no arribem a l'"operació biquini" com havíem planejat.
A més, aquesta culpa no és igual en tots els casos, havent-hi qui la pateix de forma més exagerada durant tot el temps. No hi ha menjada fora de casa que no tingui de postres un "no hauria d'haver-ho fet" o un pica-pica amb amics en el que no es pensi "per què em vaig menjar tot això?". I així infinitat de situacions o frases que van des del "no m'hauria d'haver menjat tot el plat" o "soc tan dèbil que em vaig menjar el que no devia". Et sonen? Si t'has vist identificat, sento dir-te que la teva relació amb el menjar no és sana i això pot tenir conseqüències més que negatives per a la teva salut, tant física com emocional.
Les claus per menjar sense culpa
Per menjar sense culpa i aconseguir millorar aquesta relació amb el menjar que està una mica fet malbé, has de seguir aquests consells.
Estimar-te més
Realment tot comença aquí, en acceptar el teu cos. Exceptuant casos en els quals la salut és la que està en risc, el fet de pensar què he menjat, quanta quantitat i les conseqüències que això tindrà a la meva figura, no haurien de ser motiu de preocupació. I molt menys hauria de turmentar-me fins al punt de sentir-me malament.
Alimentació conscient
Es tracta d'un concepte que està molt de moda i s'utilitza constantment, però no hem d'oblidar el seu significat real, que no és cap altra cosa que concentrar-nos en el que estem menjant. Així s'eviten els afartaments que tanta culpa desperten o aconsegueix vèncer la temuda gana emocional. Per aconseguir-ho, només hem de parar, pensar si realment tenim gana o estem avorrits (per exemple), el temps que va portar sense menjar i què vaig menjar l'última vegada. Parar i reflexionar una mica sobre la situació i el com em sento pot ajudar-nos a contrarestar els efectes d'aquesta culpa.
Trencar les normes
La nutricionista Melyssa Chang, autora del llibre titulat Menjar sense culpa (La esfera de los libros, 2023) anima a trencar amb les regles que actualment tenim i que ens fan ser esclaus de dietes autoimposades que està clar que no ens funcionen. D'exemples, n'hi ha molts: prendre un dinar quan a aquelles hores no tens gana, beure dos litres d'aigua quan el teu cos funciona bé amb alguna cosa menys, introduir certs aliments als teus menús setmanals que no t'agraden. I no només cal oblidar aquestes normes que ens autoimposem, també el fet de sentir-nos malament pel fet de no seguir-les. No ets pitjor per no voler sopar bròcoli o no aconseguir posar en la teva dieta quinoa.
I posats a trencar amb regles, ho farem també amb l'"això és bo i això dolent" o una cosa tan cultural com el "jo me'l mereixo" o "així celebrem". I és que una celebració o un èxit no sempre ha d'anar acompanyada d'un pastís o un dolç, igual com aquest dolç no aconseguirà que et sentis millor després d'un mal dia. Això és una creença que cal desterrar. Un homenatge també pot ser compost d'aliments d'alta qualitat nutricional o amb una cosa que no estigui relacionada amb el menjar. Perquè en el moment en què ens estem justificant per alguna cosa... la culpa és allà.
En l'equilibri està l'èxit
No s'ha d'analitzar cada mos que ens posem a la boca, la idea és fer un balanç d'allò que hem consumit a la setmana o al dia i comprovar si el resultat correspon a una dieta equilibrada. És a dir, igual un dia (pel motiu que sigui) m'he excedit amb el sucre, però la resta de la setmana he controlat el dolç i li he donat prioritat a les verdures. El resultat és ideal. L'objectiu és arribar a un recompte òptim, sempre pensant en el concepte salut.
L'últim consell és: si ho necessites, demana ajuda. Els trastorns en l'alimentació van més enllà de la coneguda anorèxia i les seves conseqüències poden ser greus a llarg termini. Si la culpa i la relació amb el menjar ocupen gran part dels teus pensaments diaris, acudeix a un especialista i posa-li solució abans que sigui tard.