L'estiu arriba a la seva fi, deixant pas a una tardor que apunta a ser molt càlida. Una època de l'any en la qual, juntament amb la primavera, la temporada de bolets és gratificant i abundant. Més enllà de si enguany serà una campanya exitosa o no, et volem apropar els bolets al teu coneixement per si decideixes endinsar-te als boscos, i als llocs secrets que tothom desconeix, i enfundar-te les botes i el cistell en mà per anar a caçar com més bolets millor. A continuació, t'expliquem quins són els bolets de tardor i, per tant, els que podries trobar aquests mesos a Catalunya.

📌 Quins bolets podrem trobar aquest setembre a Catalunya?
 

🍄 Els bolets de primavera 2023 a Catalunya: tot el que necessites saber
 

Els bolets de tardor 2023 a Catalunya

Rossinyol: la nineta gastronòmica

Una de les espècies més apreciades per cuinar. Present en diferents tipus d'hàbitats, apareix sobretot a l'alzinar i a la fageda, des de finals d'estiu fins ben entrada la tardor. És típica la seva presència en forma d'erols on es poden trobar gran quantitat d'individus, però van força buscats. Per cuinar-los, són especialment bons amb botifarra negra o amb arròs, però simplement fregits són deliciosos. Aquesta espècie cal escaldar-la o fregir-la per a poder-la conservar al congelador. Així, si collim molts rossinyols, els fregirem amb una mica d'all i, quan estiguin mig fets, els deixem refredar i els podrem congelar.

Rovelló: de la televisió al plat

El rovelló és sens dubte una de les espècies més collida del país. Cal, però, tenir en compte que de rovellons aquí n'hi ha dues espècies, L.deliciosus (pinenca) i L.sanguifluus (rovelló o esclatasangs). El darrer es diferencia per tenir el làtex d'un color vermell fosc. Les dues espècies són excel·lents comestibles, sobretot a la brasa amb all i julivert.

👉 Totes les receptes que pots descobrir amb bolets
 

Moixernó de tardor: la digestió, en alerta

El moixernó de tardor és un bolet apreciat per certs col·lectius, però que a una part de la població li provoca lleus problemes digestius. És present en rouredes i alzinars ja ben entrada la tardor. És un bon comestible, però cal coure'l força, i per anar bé abans de coure'l escaldar-lo i retirar-li l'aigua. Es cuina amb carn i és un exquisit aliment i ingredient.

Apagallums: el bolet paraigua

L'apagallums, para-sol o paraigües és un excel·lent bolet que es pot cuinar de moltes maneres. Aquest, de grans dimensions, s'obre en forma de paraigua quan és gran i llavors es pot fer servir com a base de pizza. Quan és jove i està tancat, es pot cuinar al forn farcit de carn picada i és molt gustós. Cal no confondre aquests bolets, que són grans, amb els del gènere Lepiota, de molt petites dimensions, i que són molt tòxics. Aquesta espècie de bolet quan està ben obert pot assolir amb facilitat els 25 cm de diàmetre.

Rossinyol de pi: el bolet aromàtic

El rossinyol de pi (Cantharellus lutescens) és comú sobretot a les pinedes de pi roig en plena tardor. És típic trobar-ne grans grups creixent per sobre de la molsa, i llavors es poden collir gran quantitat d'aquests bolets amb facilitat. Una vegada els tenim a casa, els podrem conservar secs, congelats o confitats. Aquest bolet és molt aromàtic, excel·lent al plat cuinat amb truita, amb arròs blanc o simplement fregit sol.

Fredeluc: el bolet fredolic

El fredeluc, fredolic o negret és una bona espècie comestible. Floreix des de mitjans de tardor fins ben entrat l'hivern, si les glaçades ho permeten. Associat a les pinedes, se'l troba sobretot a la part oest de la Plana de Vic, Lluçanès i Moianès. Per consumir-lo és molt bo amb sopa (típica sopa de fredelucs), arrebossat amb ou i farina blanca, o acompanyant una cassola de carn. Cal no confondre'l amb el fredeluc metzinós, una de les espècies que provoca més intoxicacions a Catalunya.

Reig: el bolet d'or

El reig és un dels bolets més cars i més apreciats que hi ha a Catalunya. El barret, de color ataronjat, pot mesurar entre 8 i 20 centímetres de diàmetre. De jove, té forma hemisfèrica, i pot estar envoltat per una membrana blanca. A mesura que es va fent vell, el barret va quedant més aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit. És considerat un bolet propi de climes mediterranis. És un fong micorrizogen que viu en boscos tèrmics de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers. Creix en llocs nets i il·luminats orientats a llevant, amb clara preferència pels sòls silícics i saulosos.

El bolet reig és un dels més cars de Catalunya / Foto: Cedida

Fructifica des de la primavera fins a començaments de la tardor. És poc comú, però localment abundant; es troba a la terra baixa. Difícil de trobar per sobre els 800 m d’altitud. Hi ha cert perill de confusió amb el tòxic Amanita muscaria, que té el barret d'un vermell viu, cobert de nombroses granulacions de color blanc, les làmines blanques. Aquesta confusió és més fàcil que es produeixi si abans ha plogut i, en rentar-se la cutícula, ha quedat descolorida i ha perdut les granulacions. També es pot confondre amb Amanita phalloides, de color verd oliva groguenc, molt tòxica.