El Delta de l'Ebre és una de les zones més vulnerables de Catalunya als efectes del canvi climàtic. El temporal Glòria de fa 4 anys va ser un avís important, però sembla que només mirem al sud quan hi ha desgràcies. La DANA de l'última setmana, amb conseqüències tràgiques al País Valencià, ha tocat també les comarques de les Terres de l'Ebre, malgrat que no ha causat tants danys com en altres ocasions. Un territori sovint menystingut, molt vulnerable a la crisi climàtica i que reclama solucions imminents per anticipar-se a un problema inevitable.
Un territori en perill
A l'extrem oriental del Delta de l'Ebre trobem l'Illa de Buda, un terreny d'unes 1.000 ha que forma part del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Es tracta d'un espai de titularitat privada, propietat de Guillermo Borés, tercera generació de la família que gestiona l'illa des dels anys 20 del segle passat. Es tracta de l'illa més gran de Catalunya, situada entre el riu Ebre, el mar Mediterrani i el riu Migjorn, un riu distributari —que deriva d'un riu principal més gran— de l'Ebre. Com que s'ubica a la punta est del Delta, és el territori més exposat a les inclemències meteorològiques.
Si deixem morir un territori ple de gent que es guanya la vida de treballar la terra, les conseqüències per la resta del país poden ser desastroses
Borés denuncia que les institucions els tenen abandonats. Afirma que la situació de l'illa és crítica i que si no es prenen mesures imminents, l'illa desapareixerà en els pròxims 10 o 15 anys. "Vivim un drama mediambiental i els polítics en són responsables perquè ens silencien sistemàticament", afirma el propietari de l'illa. Amb l'objectiu d'alçar la veu i denunciar la seva situació, Borés va crear fa gairebé una dècada la marca d'arròs Illa de Buda, una plataforma que li serveix per comercialitzar l'arròs que cultiven a les 180 ha de conreu de l'illa i per fer d'altaveu en la seva lluita. Els paquets d'arròs, de les varietats autòctones bomba i marisma, a més de les habituals instruccions d'ús, tenen també un mapa i un paràgraf en què expliquen la història i la situació de la zona. Un arròs que comercialitza a través del grup Sagardi i que es pot trobar en diferents restaurants de Catalunya, com el restaurant Cadaqués de Barcelona.
Regressió constant
Borés narra com era la vida a l'illa quan era petit. Recorda que abans podia arribar en bicicleta al far de l'Illa de Buda, una estructura que actualment descansa a 10 metres sota el mar i a 3 km de distància de la costa. Una distància de terra que s'ha anat perdent amb els anys a causa de l'erosió del litoral. L'Illa de Buda és un paradís natural amb una gran varietat de fauna i flora salvatge que viu sota l'amenaça constant de la intrusió d'aigua salada a conseqüència dels forts temporals.
Cal tenir en compte que l'Illa de Buda és un espai de titularitat privada. Borés afirma que el traspàs de la propietat i la gestió de l'illa a les institucions públiques és un dels possibles futurs dels aiguamolls. Diu que no té ningú que pugui prendre el relleu de la gestió familiar que fa un segle que dura i que una de les possibles solucions seria convertir l'illa en sòl públic. Però independentment de qui gestioni l'illa i de quantes parcel·les es conreïn al Delta, és evident que si deixem morir un territori ple de gent que es guanya la vida de treballar la terra, les conseqüències per la resta del país poden ser desastroses; si no cuidem el Delta ens quedarem sense l'arròs més bo del país i arruïnarem la vida dels milers de persones que hi viuen.
Malgrat que l'Illa de Buda és una de les zones més exposades al mar, el Delta de l'Ebre en conjunt és un espai vulnerable. La Barra del Trabucador o la Punta del Fangar són alguns dels espais on el retrocés de la costa es fa més visible quan arriben temporals com la DANA de la setmana passada. Un problema aparentment invisible que requereix mesures immediates per posar-hi remei.