El cebiche és un dels plats més representatius d'Amèrica Llatina, i encara que el Perú, l'Equador i Mèxic comparteixen aquesta deliciosa preparació basada en peix marinat, cada país li dona el seu propi segell. Les diferències no només es troben als ingredients, sinó també en la tècnica, els acompanyaments i la forma en què se serveix. Saber distingir-los és gairebé com fer un viatge gastronòmic per cada una d'aquestes cultures, perquè darrere de cada cebiche hi ha història, identitat i sabor local de cadascun d'aquests països, que tenen unes característiques pròpies que es reflecteixen, a la cuina.
En què es diferencien aquests cebiches?
Tots aquests països poden presumir de tenir un cebiche únic, saborós i que enamora a propis i estranys, però què tenen d'especial?
Cebiche peruà
El cebiche peruà és potser el més conegut internacionalment. La seva base és el peix blanc cru, generalment corbina, tallat a cubs i marinat durant pocs minuts en suc de llima. Aquest suc àcid cuina el peix i es barreja amb ceba morada en juliana, ají llim o rocoto per al toc picant, sal, i coriandre fresc. Un dels elements més característics és la llet de tigre, el suc resultant de la maceració, que se serveix com a part del plat o fins i tot en un vas a part. S'acompanya tradicionalment amb blat de moro cuit, camote (batata dolça) i de vegades alga d'iuca, aconseguint un equilibri entre acidesa, dolçor i frescor.
Cebiche equatorià
El cebiche equatorià, per la seva part, té un enfocament diferent. El peix o els mariscos, sovint gambetes o petxina negra, solen estar prèviament cuits, la qual cosa canvia per complet la textura i sabor del plat. La marinada es fa amb suc de taronja o llimona, ceba, coriandre i de vegades tomàquet liquat, el que li dona un color més vermellós i un aspecte més líquid. A l'Equador és habitual servir el cebiche amb blat de moro torrat o chifles (plàtan fregit en làmines), la qual cosa li aporta un toc cruixent i salat que contrasta amb la suavitat del marisc.
Cebiche mexicà
El cebiche mexicà és un altre món. Aquí el picant és el protagonista indiscutible. Sol aconseguir peix blanc o gambeta, i la marinada porta suc de llima, tomàquet, xili serrà o xili de Jalapa, coriandre, i ceba. Sovint se li afegeixen també cogombre, alvocat i fins i tot quètxup o salsa tipus clamato, la qual cosa li dona un toc dolç i molt característic de l'estil mexicà. Se serveix sobre torrades de blat de moro, amb maionesa, alvocat o fins i tot unes gotes de salsa picant extra per als més atrevits.
Aquest article ha estat elaborat amb l'ajuda de ChatGPT i supervisat per un periodista d'ElNacional.cat.