La cuina pot fer que alguns aliments siguin més fàcils de menjar i augmentar els seus beneficis nutricionals: això fa que sigui una evidència clau del comportament complex dels homínids com els neandertals. Però és difícil d'identificar en el registre arqueològic. Per entendre com els neandertals podrien haver cuinat els ocells i quines restes arqueològiques podríem trobar si ho fessin, els científics van recollir ocells salvatges que van morir per causes naturals i van experimentar amb diferents mètodes de preparació. Un grup d'investigadors espanyols, portuguesos i francesos han intentat reproduir els antics mètodes usats pels neandertals per especejar i cuinar aus i comprendre millor la dieta d'aquests homínids.
És difícil saber què menjaven els neandertals: la preparació dels aliments, sobretot quan es tracta d'animals més petits com les aus, ja que deixen pocs rastres arqueològics. Però entendre les seves dietes és fonamental per comprendre aquests homínids increïblement adaptables, que van prosperar durant centenars de milers d'anys en entorns molt variats. Per saber com podria ser la preparació dels aliments al registre arqueològic, els científics van provar de cuinar com els neandertals.
"L'ús d'una eina de sílex per a la carnisseria requeria una precisió i un esforç importants, que no havíem valorat del tot abans d'aquest experiment", explica la doctora Mariana Nabais de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social a Espanya, autora principal de l'article Frontiers in Environmental Archaeology. "Eren més afilats del que pensàvem inicialment, i va requerir una manipulació acurada per fer talls precisos sense ferir els nostres propis dits. Aquests experiments pràctics van emfatitzar els reptes pràctics que implica el processament i la cuina d'aliments neandertals, proporcionant una connexió tangible amb la seva vida diària i estratègies de supervivència".
Tot i que la caça major practicada pels neandertals és ben coneguda, en sabem menys dels ocells que alguns neandertals caçaven. Però els descobriments recents i les noves tècniques permeten investigar-ho més a fons. Mitjançant la prova dels mètodes de preparació d'aliments que podrien haver utilitzat els neandertals, per veure quins rastres podrien deixar als ossos i com es comparen aquests rastres amb els danys causats per processos naturals o les accions d'altres animals, els científics van crear una base de dades experimental que es pot comparar amb la real.
5 ocells salvatges: de corbs a coloms
Els científics van recollir cinc ocells salvatges que havien mort per causes naturals al Centre d'Ecologia, Rehabilitació i Vigilància de la Vida Silvestre a Gouveia, Portugal. Van escollir dos corbs carronyers, dues tórtores turques i un tudó, que són semblants a les espècies que menjaven els neandertals, i van seleccionar mètodes de cuina mitjançant proves arqueològiques i dades etnogràfiques. Tots els ocells van ser desplomats a mà. Es van matar un corb carronyer i un colom de collar en cru, utilitzant el sílex. Els tres restants es van rostir sobre brases calents fins que es van cuinar i després es van matar, cosa que els científics van trobar molt més fàcil que matar els ocells crus.
Un corb i una tórtora turca es van esquarterar crues amb una eina de sílex i les tres aus restants es van rostir sobre brases i després es van esquarterar, cosa que als científics els va resultar molt més fàcil que fer-ho amb ocells crus. “Rostir les aus sobre les brases exigia mantenir una temperatura constant i controlar acuradament la durada de la cocció per evitar que la carn es fes massa”, comenta Nabais. Desplomar les aus abans va fer que estiguessin rostides en menys de deu minuts, de manera que van passar més temps preparant les brases que cuinant.
Cremades, marques i trencaments
Els científics van netejar i assecar els ossos, després els van examinar microscòpicament per detectar marques, trencaments i cremades. També van examinar l'eina de sílex que havien utilitzat per comprovar el desgast. Tot i que havien utilitzat les seves mans per a la major part de la carnisseria, els ocells crus requerien un ús considerable del sílex, que ara tenia petites cicatrius de mitja lluna a la vora. Si bé els talls utilitzats per treure la carn dels ocells crus no deixaven rastre als ossos, els talls dirigits als tendons van deixar marques similars a les dels ocells trobats en jaciments arqueològics.
Els ossos dels ocells rostits eren més trencadissos: alguns s'havien trencat i no es van poder recuperar. Gairebé tots tenien cremades marrons o negres consistents amb una exposició controlada a la calor. Les taques negres dins d'alguns ossos van suggerir que el contingut de la cavitat interna també s'havia cremat. Aquesta evidència il·lumina no només com podria haver funcionat la preparació d'aliments dels neandertals, sinó també com podria ser de visible aquesta preparació al registre arqueològic. Tot i que el rostit facilita l'accés a la carn, l'augment de la fragilitat dels ossos fa que els arqueòlegs no puguin trobar les restes.
Tanmateix, els científics van advertir que aquesta investigació s'hauria d'ampliar per obtenir una comprensió més completa de les dietes neandertals. Els estudis futurs haurien d'incloure més espècies de preses petites, així com el processament d'aus per a productes no alimentaris, com ara urpes o plomes.
"La mida de la mostra és relativament petita, que consta de només cinc exemplars d'ocells, que potser no representen completament la diversitat d'espècies d'ocells que podrien haver utilitzat els neandertals", assenyala Nabais. "En segon lloc, les condicions experimentals, tot i que estan controlades amb cura, no poden replicar completament els contextos ambientals i culturals exactes de la vida dels neandertals. Es necessiten més investigacions amb mostres més grans, espècies variades i condicions experimentals més diverses per ampliar aquests resultats".