És dimarts, dos quarts d'onze del matí. El Gastronòmic Fòrum Barcelona ha obert portes i em disposo a entrar, per primer cop, en un esdeveniment d'aquest nivell. Pot no semblar gran cosa per qui hi està acostumat, però per a mi, un jove periodista a qui li encanta la gastronomia, entrar en un saló amb més de 350 expositors disposats a explicar-te fil per randa tot el que presenten, és com deixar a un nen sol en una botiga de caramels. Ensenyo l'acreditació, escanegen el meu QR i sona el 'pip' que m'obre les portes al paradís del bon menjar.
Roda de reconeixement
El pavelló vuit de la Fira de Montjuïc és gran. Molt gran. I en un lloc nou, el primer que m'agrada fer sempre és ubicar-me. Entendre per on m'estic movent, saber què vull veure i trobar els expositors que m'interessa visitar. Perquè us en feu una idea, l'accés a la fira està a la plaça Espanya, i des d'allà, amb una vintena d'expositors d'amplada, el pavelló s'estén fins al final de l'avinguda Maria Cristina. Moqueta vermella, sostres elevats i tres passadissos a recórrer. Enfilo el de la dreta, entre parades de productors gallecs, i vaig pujant fins a arribar al final, una zona de bars on poder picar alguna cosa (com si calgués un restaurant en un lloc on a tot arreu et donen menjar i beure).
L'accés a la fira està a la plaça Espanya, i des d'allà, amb una vintena d'expositors d'amplada, el pavelló s'estén fins al final de l'avinguda Maria Cristina
He vist mig pavelló, i de moment tot és tranquil. Hi ha gent, però encara és aviat. No fa ni una hora que han obert portes. Baixo per l'altra banda i torno al punt d'inici. Parades ubicades, espai reconegut i bolígraf preparat per anar a caçar històries (realment prenc notes amb el mòbil, però queda molt millor dir que duus un bolígraf).
La joia de la corona
La primera parada és obligatòria. He d'anar a parlar amb els genis que s'han inventat una croqueta de 'panetonne'. Mira que hi ha ingredients amb els quals fer croquetes, i la bona gent de COC ha decidit que era bona idea fer-ne una amb aquest brioix italià. Doncs us he de dir, que sí, que és una idea boníssima. Gairebé tan bona com la croqueta. Dolça, cruixent, cremosa i amb gust, evidentment, de 'panetonne'. Sembla mentida que puguin existir coses així.
🧁 Com fer a casa les croquetes de ‘panetonne’, el plat estrella del Gastronòmic Fòrum Barcelona 2023
M'acabo la croqueta i me'n vaig a buscar algun altre expositor interessant. Alguna cosa que em cridi l'atenció més enllà de cuines d'última generació, canelons de luxe fets amb ingredients estranys i hamburgueses veganes fetes amb quinze proteïnes vegetals. I entre tanta modernor, una petita parada: Terra Pagesa. Un projecte que uneix a petits productors amb comerços locals de Barcelona i l'àrea metropolitana, i que té l'objectiu de teixir xarxa en el sector de l'autèntic producte de proximitat. Aquell que es fa a casa, es ven a casa i el compren els de casa. Producte fresc i de qualitat de l'horta catalana que omple els rebosts de les cases de Barcelona.
Enlloc com a casa
Són quarts de dotze i la cosa es comença a animar. Hi ha mil llocs interessants, però quan he fet el primer tomb ja n'he fitxat un que m'ha cridat especialment l'atenció. De fet, són uns quants. Al final del pavelló, a tocar els restaurants, hi ha diversos expositors de les terres de Lleida. I ja se sap que no s'està tan bé enlloc com a casa, així que no m'he pogut resistir. Vi, fruita, formatge, xocolata, oli, embotits... hi ha de tot. La primera parada és la Denominació d'Origen Protegida Pera de Lleida, un petit racó on m'expliquen les tres varietats de pera que conformen la DOP (llimonera, conference i blanqueta) i del qual m'enduc una pera i un tríptic.
I de la fruita me'n vaig al vi, un món tant interessant com complex que, a poc a poc, començo a descobrir. A l'expositor de la DO Costers del Segre m'interesso pels diferents territoris que conformen la marca, un total de set indrets que van des de la Seu d'Urgell fins a les Garrigues. Espais que em resulten familiars i que em fa especial il·lusió conèixer més a fons. Tasto un dels vins que tenen, agafo un parell de fulls d'informació, i me'n vaig cap al Gran Blau, un dels grans expositors de la fira. Allí m'expliquen les diferents varietats de peix que tenen i tasto algunes delicatessen, com les ostres del Delta de l'Ebre o el salmó salvatge d'Alaska. Un autèntic festival de sabors amb el que em planto, sense saber massa bé com, a quarts de dues de la tarda.
Conte contat...
I ja s'ha acabat. Toca plegar veles i marxar. Amb la panxa plena i ganes de tornar, acabo una jornada d'allò més interessant. Realment és impossible conèixer cada racó del Fòrum. Convé anar-hi preparat i amb els deures fets, per aprofundir en allò que et cridi més l'atenció. Però si mai teniu l'oportunitat, aneu-hi. És una experiència única amb la qual s'aprenen moltes, moltíssimes coses. Productes, restauradors, cuines, vaixelles, uniformes, dissenyadors de cartes per a restaurants, expositors de menjar a domicili... tot allò que tingui una mínima relació amb la gastronomia és al Gastronòmic Fòrum Barcelona.