Les fruites fresques marquen el cicle de l'any. Encara que avui estem acostumats a trobar-les de tota mena i temporada, en cada lloc marquen una estacionalitat. A diferència de les verdures, no es pot forçar el seu cultiu, cada arbre tarda un any a elaborar el seu fruit, que madura en el moment precís. En un context ecològic ideal, cada fruita es cull en el punt òptim de maduresa, quan ha transformat l'energia de l'arbre en carbohidrats dolços dotats d'un sabor únic.
En un context ecològic ideal, cada fruita es cull en el punt òptim de maduresa
A la pràctica succeeix que moltes fruites maduren alhora i sembla impossible incloure tota la collita. Després de tants mesos d'espera, no es pot deixar malbaratar aquests preuats tresors, veritat? Per això, durant segles s'han desenvolupat les més diverses formes de conservació de la fruita. Des de deixar-les tal qual en llocs frescos i foscos, com es fa amb les peres i pomes d'hivern, fins a assecar-les, com les prunes, les figues i el raïm, aprofitant la forta calor del sol d'estiu, o elaborar vins i sucs, gràcies a la transformació dels seus sucres en alcohol, o pel procés de fermentació làctica.
Les compotes, que es confeccionen gairebé sense sucre, s'elaboren amb pomes i peres, que són més carnoses, o alguns tipus de pruna. Les gelees es fan amb una base de sucs, mentre que les fruites del bosc són ideals per a les melmelades.
Aquest va ser el sistema que més va triomfar. La llàstima és que l'esterilització per calor es va desenvolupar a segle XIX, al mateix temps que s'estenia l'ús de sucre refinat. Les melmelades van quedar associades al sucre que desnaturalitza les riques propietats de les fruites i moltes persones les van desterrar de les seves dietes. Ara sabem que no sempre té perquè ser així.
Passos per fer una melmelada casolana
Les peces de fruita han d'estar en el seu punt, perquè aportin part de la seva dolçor natural. Per això, les fruites massa verdes o molt madures no són la millor opció. Aquesta última a causa de la seva quantitat de pectina, donant com a resultat melmelades espesses i difícils d'utilitzar.
A continuació us expliquem quins són els passos per fer una melmelada casolana:
- Primer, renta bé la fruita, retira la pell i la tija de la fruita o verdura que vagis a utilitzar. Col·loca-les en un recipient amb sucre, tapa'l i posa'l a la nevera durant una hora. Això farà que el sucre s'impregni del suc de la fruita.
- Després d'una hora, remou els ingredients el millor possible i deixa el recipient a la nevera un dia sencer.
- L'endemà, aboca la barreja en un altre recipient amb suc de llimona (amb un n'hi hauria d'haver prou). Posa a bullir, baixa el foc i mantén-lo així durant els minuts de cocció corresponent a la fruita o verdura. Sabràs que s'està coent bé quan el volum de barreja es redueix lentament.
- Passa la batedora a velocitat baixa, torna a bullir la barreja i retira l'escuma que s'acumularà en la part superior. Per saber si està a punt la melmelada, agafa-la amb una cullera. Si es queda enganxada al dors de la cullera i gairebé no degota, està a punt per retirar-la del foc.
- Deixa reposar una vegada estigui al punt i posteriorment posa la melmelada als pots de vidre, tanca'ls i posa'ls de cap per avall perquè la calor els segelli.