La industrialització globalitzada del sector agroalimentari durant el segle XX ha provocat, per aconseguir el màxim rendiment econòmic de les empreses involucrades, que la qualitat dels aliments hagi baixat en tots els aspectes: n'ha empitjorat el valor nutricional amb afegitons addictius, n'ha estandarditzat els gustos i és la principal causa de l'epidèmia mundial d'obesitat. Els productes ultraprocessats i el menjar preparat de la pitjor qualitat omplen els supermercats de mig món i s'inverteixen fortunes en campanyes de publicitat per continuar destrossant les dietes de bona part de la població —sobretot la més empobrida.
Per sort, des de fa uns anys hi ha moltes iniciatives locals i internacionals que lluiten per garantir la sobirania alimentària i el dret a una alimentació sana i sostenible. Es tracta, bàsicament, de la defensa de la biodiversitat que enriqueix el planeta contra el monocultiu que el destrueix per omplir les butxaques de quatre bilionaris deslocalitzats. Per poder deixar enrere els cafès torrefactes que t'afluixen els budells, els vins que no saps d'on venen i són indistingibles, les panificadores que substitueixen les fleques amb el seu pa artificial i insuls que no aguanta ni un dia i el monopoli de la cervesa industrial que amb el primer glop ja tens mal de cap, ara tenim un munt de petits productors que treballen l'excel·lència de cadascun dels aliments des de la lògica de la particularitat, la denominació d'origen i no només amb l'objectiu del benefici desorbitat. Així que ja no cal que passem per l'adreçador de les grans marques que dominen el mercat: tenim accés a vins naturals, cerveses artesanes, pans nutritius, cafès d'especialitat i olis de primera i de proximitat. El 2023, l'Òscar García va pensar que calia fer el mateix amb la xocolata.
Barceloní nascut al Guinardó, l'Òscar estudia turisme i quan acaba se'n va amb la motxilla a conèixer el Perú i s'enamora de Cuzco. Hi busca feina i al cap de poc, pel seu perfil universitari i poliglota, entra a fer de guia en un museu. El museu està especialitzat en el món de la xocolata i l'Òscar no triga a convertir-se en expert en el tema: de guia passarà a fer formació de tallers i finalment a ser el director nacional dels Chocomuseso del Perú, només en cinc anys! Després de més cursos i experiències laborals quan torna a Barcelona, decideix obrir el seu propi negoci, Kina. «A la ciutat hi ha una gran tradició xocolatera, amb locals i pastisseries que estan molt bé, però hi ha una manca d'oferta pedagògica i didàctica que expliqui què és el cacau, quina és la seva història i com s'elabora, i això és el que fem a Kina. De la mateixa manera que hem après a apreciar els matisos dels mil gustos d'una copa de vi o d'una tassa de cafè, la xocolata és un món riquíssim per descobrir».
Al seu web ofereixen tallers que, per exemple, per 30 € i durant dues hores, t'introdueixen al món del cacau i acabes elaborant amb les pròpies mans dues rajoles que després t'enduràs a casa —tenen una forma molt especial, dissenyada expressament per representar la marca: una combinació del perfil de les muntanyes dels Andes i dels mosaics de Gaudí.
Quan entres al seu petit local gracienc, a mà esquerra t'hi trobes una infografia molt clara dels 10 passos principals per elaborar una rajola de xocolata i a sota unes fotografies que serveixen d'il·lustració, just damunt de tots els productes que venen —a banda de les espaterrants rajoles tradicionals (6,5 €), cacau garapinyat (5 € els 100 g), licor de xocolata (9 € els 250 cc) o infusió de closques (una beguda molt curiosa i bona, a 4 € els 100 g, que poden fer perquè el cacau amb què treballen no està cultivat amb agroquímics). El cacau de Kina ve principalment del Perú, l'Equador, Veneçuela i la República Dominicana, de productors com ara la Júlia, que té una finca orgànica a la selva de Cuzco.
Tot i que van obrir desembre passat, acaben de guanyar la medalla de plata i la de bronze als International Chocolate Awards per la millor rajola de xocolata negra 70% amb la seva Chuncho (de Cuzco, amb notes de pansa i fruits vermells) i Piura (de la província del mateix nom, amb tocs de mel i taronja, espectacular).