Quan fas un sopar a casa amb els amics, no pot faltar mai un bon plat cuinat amb temps, un bon vi per maridar, i alguna beguda per preparar uns còctels un cop acabat l'àpat. Repasses la llista i veus que no falta res. Però quan arriba el moment de fer els cubates, t'adones que t'has deixat el gel. El gran oblidat de la sobretaula, però també l'ingredient universal més imprescindible. Un producte que es pot obtenir, simplement, posant aigua al congelador. Però pels rics més excèntrics del planeta sembla que aquest tosc costum dels pobres de fer les coses fàcils no és suficient. El periodista del diari The Guardian, Ole Ellekrog, n'ha desgranat la història.
35.000 km de viatge per fer un cubata
Aquesta és la distància que recorre el gel importat de Groenlàndia que se serveix en alguns bars dels Emirats Àrabs Units (EAU). Una companyia groenlandesa es dedica a exportar blocs de gel de l'àrtic per elaborar còctels i cubates de luxe en bars exclusius del país de l'Orient Mitjà. A ningú sorprèn les excentricitats dels països que cavalquen el dòlar a força d'explotar el petroli. Però el que crida l'atenció és que un producte tan simple com el gel, que es pot elaborar amb un congelador i una aixeta d'aigua, s'hagi d'importar de l'altra punta del món, només per satisfer els desitjos de grandesa i sense escrúpols de quatre xeics adinerats. Un cubata sol encarir-se per la qualitat de l'alcohol que s'utilitza i pel nivell social del lloc on se serveix. Un gintònic fet amb ginebra del súper no serà ni tan car, ni tan bo, com un gintònic fet amb ginebra artesana del Japó. I tampoc tindrà el mateix preu un combinat servit a la festa major del teu poble (tot i que aquests sempre seran els millors) que al terrat d'un gratacel de 60 plantes construït al mig del desert als Emirats Àrabs Units. El que és inèdit és que el preu d'aquesta beguda el pugui determinar l'origen del gel que s'hi afegeix. Un preu que pot rondar els 35 € fàcilment, i que es pot enfilar encara més.
Un producte que es pot obtenir, simplement, posant aigua al congelador. Però pels rics més excèntrics del planeta sembla que aquest tosc costum dels pobres de fer les coses fàcils no és suficient
Gel natural de Groenlàndia
La companyia groenlandesa Artic Ice es dedica a 'conrear' gel a l'oceà Àrtic per exportar-lo a països com els EAU. Segons el cofundador de la companyia, Malik V Rasmussen, l'objectiu d'Artic Ice és diversificar l'economia de l'illa danesa, que obté gairebé tots els seus ingressos de la pesca, el turisme i les subvencions de Dinamarca, país al qual pertany. Rasmussen afirma que l'extracció i exportació de gel a països de l'Orient Mitjà es fa de forma sostenible i que les poques emissions que es puguin produir durant els 19 dies de trajecte (només d'anada), després acaben sent compensades amb altres tècniques de purificació de l'aire. El motiu que fa 'especial' aquest gel és que és considerat com el gel més pur del món. S'obté de fragments d'iceberg de Groenlàndia que no han estat mai en contacte ni amb la superfície del continent, ni amb el fons marí. El gel s'extreu amb un vaixell, es trasllada a Nuuk, capital de Groenlàndia, on s'emmagatzema en contenidors refrigerats per viatjar fins a Dinamarca. Des d'allà emprèn un viatge que creua el canal de la Mànega, la meitat de l'Atlàntic Nord, l'estret de Gibraltar, tot el mar Mediterrani, el canal de Suez, el mar Roig, el mar d'Aràbia, fins a arribar, finament, als Emirats Àrabs Units.