L'entrepà, o sandvitx, és un plat amb infinites versions i popular arreu del món. Un plat típic de les classes baixes, o altament gastronòmic, en funció dels ingredients amb els quals es faci, que té uns orígens ben curiosos.
La història del sandvitx
El sandvitx té un origen noble. L'il·lustre senyor John Montagu, comte de Sandwich i aficionat al joc, és qui dona nom a un dels aliments més populars del món. Al segle XVIII, al comte se li va acudir la brillant idea de demanar el seu menjar preferit, un tall de carn concret, entre dues llesques de pa. Una aparent excentricitat que tenia l'objectiu de permetre-li menjar mentre seguia gaudint del joc. Si es menjava la carn amb les mans es tacaria, però si es protegia els dits amb dues llesques de pa, podia seguir jugant sense haver d'interrompre la seva tasca.
El sandvitx va passar de les sales de joc de l'aristocràcia a convertir-se en un aliment de les classes populars
Així és com va néixer el sandvitx, una manera enginyosa d'adaptar la gastronomia a les necessitats de la gent -encara que excèntriques i de l'alta societat burgesa- que s'ha acabat estenent arreu del món.
Diferents versions de sandvitx
Durant la revolució industrial, el sandvitx va passar de les sales de joc de l'aristocràcia a convertir-se en un aliment de les classes populars. Precisament per ser un àpat ràpid i senzill que es podia fer pràcticament amb qualsevol producte, l'entrepà va passar a ser la millor opció dels obrers per menjar de manera ràpida i contundent entre torns.
Arreu del món hi ha versions de sandvitx de tota mena. D'entrada, a Catalunya solem distingir el sandvitx de l'entrepà pel tipus de pa amb el qual es fa. El sandvitx sol ser de pa de motlle i l'entrepà no. Tanmateix, no deixen de ser el mateix. Aquí els més populars són els d'embotit, formatge o carn, entrepans senzills i comuns en el nostre dia a dia. Però ara també s'estan començant a veure entrepans més gastronòmics, amb més ingredients i productes més sofisticats, com la tòfona, algunes verdures o fins i tot productes de luxe com el caviar.
Les diferents cultures d'arreu també han adaptat l'entrepà a les seves necessitats gastronòmiques. Als països nòrdics, és més habitual trobar entrepans fets de pa de motlle i untats amb mantegues; en països com Mèxic, el taco és l'entrepà per excel·lència. Bé, no és exactament com l'entrepà d'aquí, però no deixa de ser un plat que incorpora l'aliment principal dins una 'tortita' de pa. El mateix passa a Turquia o altres països de l'Orient Mitjà, on el 'durum' és la versió d'entrepà de la seva cultura.
Sigui quin sigui el teu preferit, és evident que la invenció del senyor Sandwich ha tingut més repercussió de la que es pensava.