La data òptima de consum dels formatges indica el període en què el producte manté el millor sabor, textura i qualitat, sempre que s'emmagatzemi correctament. No és el mateix que la data de caducitat, ja que els formatges, especialment els madurats, poden continuar sent segurs per consumir després d'aquesta data si no presenten signes de deteriorament. En el capítol d'aquesta setmana, el copropietari de Llet Crua, en Xevi Miró, ens explica tots els detalls sobre la data òptima de consum dels formatges.
Data òptima de consum: què és?
En primer lloc, cal excloure els formatges frescos perquè sí que poden caducar. Ara bé, els formatges durs o tous tenen una data òptima de consum. Això vol dir que si, per exemple, un producte té assenyalat la data del 24 de febrer, suposarem, no vol dir que el 25 de febrer ja no es pugui menjar o que no estigui bo. “Encara més, el 25 de febrer segurament serà més bo, fins i tot, que no pas el 13 de febrer perquè encara serà massa jove”, especifica en Xevi. El formatger elabora unes anàlisis per dictaminar la vida útil d'aquell aliment i ho enviarà al laboratori on es comprovarà que aquella data estimada es correspon amb el que ha de ser el formatge. Si finalment és així i aquella vida útil encaixa amb la data de consum òptim, és la que s'impregnarà al formatge.
Factors a considerar segons el tipus de formatge
El primer bloc és el dels formatges frescos (com el ricotta, la mozzarella o el formatge crema). En aquests casos, la seva data de consum òptima sol ser curta, ja que tenen més contingut d'humitat i es deterioren més ràpidament. Després de la data indicada, poden desenvolupar sabors àcids o floridura. En canvi, els formatges semicurats i curats, entre els quals trobem el gouda, cheddar o el manxec, tenen una vida útil més llarga a causa del baix contingut d'aigua i el procés de maduració. Poden mantenir-se segurs i saborosos fins i tot setmanes després de la data indicada, si no hi ha senyals de floridura o una mala olor.
Els formatges blaus com el rocafort o el gorgonzola s'han de consumir a la data òptima per gaudir del seu sabor característic. Poden durar una mica més si estan ben refrigerats, però si la floridura es torna de colors estranys (rosat o negre), s'han de descartar. En últim lloc, els formatges molt curats o vells, com podria ser el parmesà, tenen una vida útil perllongada i, amb bon emmagatzematge, poden estar en bon estat molt de temps després de la data òptima.
Què fer si el formatge supera la seva data òptima de consum?
En primer lloc, olorar i observar. Si no hi ha signes de floridura no desitjada (diferent de la natural en formatges com el blau), olor desagradable o textura viscosa, encara pot ser comestible. D'altra banda, fer un tall de floridura superficial. En formatges durs, es pot retirar les parts afectades, almenys 1 cm al voltant de l'àrea, i consumir-ne la resta. És important recordar que l'emmagatzematge adequat, com mantenir-los a la nevera a una temperatura ideal (entre 3 i 7 °C), és clau per allargar la seva vida útil.