És un costum estès entre la població el fet d'associar les Denominacions d'Origen (DO) amb els vins. Però hi ha un tipus de producte més enllà de les bevendes víniques que gaudeixen d'una menció especial, el segell que marca una Indicació Geogràfica (IG). Es tracta de les begudes espirituoses que estan regulades pel reglament de la Unió Europea del 2019. A Catalunya, en tenim dues: el Brandy del Penedès i la Ratafia Catalana.
El Brandy del Penedès, intens i càlid
El brandi a Catalunya pot reivindicar una història molt antiga, que es remunta al segle XIII amb el primer Aqua Vitae obtingut per Arnau de Vilanova. Al segle XIX, la destil·lació de vins era una indústria àmpliament extensa. Però la majoria d'empreses que elaboren actualment el Brandy del Penedès provenen d'una llarga tradició vitivinícola. Van iniciar l'activitat de destil·leria a començament del segle XX i no van passar a l'elaboració comercial del brandi fins a la dècada de 1940. Les zones en les quals s'ha elaborat tradicionalment el Brandy del Penedès són les comarques de l'Alt Penedès i el Baix Penedès i un municipi del Tarragonès, a Constantí.
Però, què és el Brandy del Penedès? Aquesta bevenda d'Indicació Geogràfica és una beguda espirituosa (graduació alcohòlica mínima de 36% vol.) de color ambre a topazi amb reflexos d'or vell aconseguit a partir d'aiguardents de vi que s'envelleix en botes de fusta de roure. Presenta un aroma intens i càlid, on es poden trobar tocs de fruits secs, amb un buquet molt viu, així com notes d'espècies com la canyella, la vainilla i la nou moscada. L'envelliment en botes de fusta de roure té un període mínim de sis mesos, però es pot allargar diversos anys. Aquest pot ser tant estàtic com dinàmic, però sempre finalitza en recipients de roure de màxim 500 litres, cosa que permet un major contacte amb la fusta que aporta els matisos aromàtics.
Aquest brandi al paladar és ric en tanins, evolucionant cap a un final en boca persistent en què es poden manifestar els matisos aromàtics del roure. És sec, fruit del seu baix contingut en sucres. La destil·lació permet separar els alcohols, els èsters, els aldehids i els elements volàtils de l'aigua i dels residus sòlids del vi. En el cas del Brandy del Penedès, s'utilitza tant la destil·lació contínua com la discontínua, i la discontínua és la destil·lació tradicionalment més utilitzada. La discontínua consisteix en una doble destil·lació en alambins de coure que permet obtenir un líquid incolor i molt aromàtic.
El secret de la Ratafia Catalana
L'altra beguda espirituosa de Catalunya amb el segell IG és la Ratafia Catalana. L'àmbit tradicional d'elaboració de la ratafia eren les masies, on cada pagès l'elaborava aportant el seu toc especial. Era un secret que passava d'una generació a l'altra. Amb l'èxode rural i el pas a una població cada cop més urbana, l'elaboració va recaure en mans d'empreses especialitzades. Aquest fet ha implicat que la ratafia s'hagi elaborat al nostre país de manera ininterrompuda.
La descripció d'aquesta relíquia del nostre territori amaga un licor de color caramel elaborat per maceració hidroalcohòlica principalment de nous verdes i la incorporació d'una barreja de plantes aromàtiques. Les combinacions d'herbes i espècies són infinites, però sempre ha d'incloure, com a mínim, marialluïsa, canyella, clau i nou moscada. Posteriorment, s'envelleix en recipients de fusta durant un mínim de tres mesos. La Ratafia Catalana, a diferència de l'anterior producte, es produeix a tot Catalunya. El producte final té una graduació alcohòlica d’entre el 24 i el 30 % del volum i 100/400 g per litre de sucres. Un cop envasada, la ratafia pot ser conservada durant molt de temps, tant en les instal·lacions de l’elaborador com a casa.
L'elaboració de la Ratafia Catalana ha anat tradicionalment lligada al calendari Santoral, d'aquí la dita "Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any". Així doncs, a Catalunya el calendari tradicional recollit per diversos autors era el següent: la recol·lecció de nous i d'herbes s'associa amb Sant Joan que és quan estan en plena saó. Per Sant Pere, si s'han guardat les herbes, es fa la barreja. Per la Mare de Déu d'Agost s'embotella. I finalment per Nadal es cola. La degustació pot ser després de Nadal, tot i que hi ha qui no espera i ho fa per Tots Sants.