A Mallorca, terra de tradicions i receptes que passen de generació en generació, hi ha dolços que han conquerit els paladars més exigents sense necessitat d'ornaments innecessaris. Un d'ells és el 'pastís despentinat', unes postres amb nom curiós que evoca la imperfecció com a part del seu encant. Mentre altres dolços presumeixen de decoracions meticuloses i presentacions impecables, aquest pastís desafia els cànons estètics amb el seu aspecte rústic i la seva textura irregular. Però el seu èxit no rau en l'aparença, sinó en el seu sabor. Amb una base esponjosa, un toc subtil de licor i una coberta lleugerament cruixent, el 'pastís despentinat' s'ha convertit en un imprescindible de les sobretaules mallorquines. Encara que no és tan conegut com l'ensaïmada o la coca de patata fora de l'illa, els qui el proven queden rendits davant de la seva senzillesa i autenticitat. Un dolç que va néixer sense pretensions, però que, amb el temps, ha trobat el seu lloc al cor de la gastronomia balear.
Descobreix el pastís despentinat de Mallorca
La història d'aquestes postres es perd en el temps, però molts l'associen amb els forns tradicionals dels pobles de Mallorca, on els ingredients simples i les receptes familiars dictaven el ritme de la rebosteria. El secret del 'pastís despentinat' està en la seva textura. La massa, airejada i lleugera, s'enforna fins que la part superior adquireix un aspecte trencadís i irregular, d'allà el seu nom. No és un defecte, sinó el seu segell distintiu. A diferència d'altres postres més estructurades, aquest pastís no segueix regles estrictes i cada versió és lleugerament diferent segons qui el prepari. Hi ha els qui afegeixen ametlles moltes per potenciar el sabor o els qui prefereixen un toc cítric amb ratlladura de llimona. El que mai falta no és el toc de licor, generalment anís o herbes mallorquines, que li dona una aroma inconfusible.
El seu caràcter humil fa que no necessiti grans ocasions per fer la seva aparició
Es continua enfornant en cases i pastisseries de tota l'illa, encara que no sempre es troba als aparadors més turístics. És un dolç de què es gaudeix en família, en reunions on la conversa és tan important com el menjar. Se serveix acompanyat de cafè o licor casolà, i el seu caràcter humil fa que no necessiti grans ocasions per aparèixer a la taula. "Són unes postres de les d'abans, de les que no busquen impressionar, però sempre agraden", comenten els qui l'han heretat de les seves àvies i el continuen elaborant amb la mateixa dedicació. En una època en què la rebosteria sembla obsessionada amb la perfecció visual, el 'pastís despentinat' reivindica la bellesa de l'autèntic. Pot ser que no sigui les postres més fotogèniques, però el seu sabor explica una història que va més enllà de l'estètica. Mallorca té molts dolços emblemàtics, però pocs representen tan bé l'esperit de l'illa com aquest pastís que, sense ostentacions ni artificis, continua conquerint els qui s'atreveixen a provar-lo.
Aquest article ha estat elaborat amb l'ajuda de ChatGPT i supervisat per un periodista d'Elnacional.cat.