A les costes de la Mediterrània s'amaga una menja poc coneguda, però altament valorada pels qui l'han provat: la patata de mar, també anomenada llima, figa de mar o rovell en diferents regions. Aquest curiós animal marí, el nom científic del qual és Microcosmus sulcatus, pertany a la classe dels ascídids i ha estat tradicionalment apreciat per pescadors i amants de la gastronomia marina a Catalunya, França, Grècia i Itàlia. A simple vista, la patata de mar pot passar desapercebuda, ja que el seu aspecte exterior és rugós i recorda una patata arrugada o un bunyol marí. La seva superfície dura i aspra sol estar recoberta de petits organismes marins, com coralls o algues, el que dificulta la seva identificació.
La patata de mar: la delícia oculta de la Mediterrània
Es troben fixades a pedres i petxines en fons rocosos i fangosos, a profunditats d'entre 30 i 150 metres. La seva pesca es realitza mitjançant arrossegament o immersió, i generalment ha d'encarregar-se amb temps a causa de la seva escassa comercialització.
El consum d'aquest marisc és tot un ritual, ja que es menja exclusivament fresc i cru. Per degustar-lo, es talla amb un ganivet esmolat, revelant a l'interior una estructura similar a un ou dur, amb una part blanca i una de groga, aquesta última coneguda com a “rovell”. El seu sabor és intens, amb un marcat gust marí i un toc astringent que pot sorprendre els qui ho proven per primera vegada. Mentre alguns es tornen fanàtics del seu peculiar sabor, d'altres troben difícil acostumar-s'hi. Tradicionalment, es gaudeix al natural o acompanyat d'oli i vinagre, encara que una vinagreta més elaborada també pot realçar el seu sabor.
Es troben fixades a pedres i petxines en fons rocosos i fangosos
Les possibilitats gastronòmiques de la patata de mar són nombroses, encara que fins ara ha estat un ingredient poc explorat a la cuina. Les seves característiques la fan apta per incorporar-se a salses, regirats, arrossos, pastes, gratinats, sopes i cremes. Tanmateix, el seu desconeixement i la dificultat per trobar-la al mercat han limitat la seva presència en la gastronomia més enllà de certs cercles de pescadors i cuiners locals.
A França, especialment a la Provença i el Llenguadoc, és un producte més apreciat, on se'l coneix com a violet o figue de mer. A Itàlia i Grècia també té noms particulars que reflecteixen el seu aspecte i sabor. Malgrat la seva escassa difusió, els qui han provat la patata de mar coincideixen que és una joia gastronòmica de la Mediterrània que mereix més reconeixement. Potser és el moment que els xefs i restaurants comencin a explorar les possibilitats d'aquesta menja amagada sota el mar.