El flaó són unes postres sorprenents. Un pastís amb segles d'història, però desconegut per a molts. S'elabora amb formatge fresc de cabra i ovella, sucre, ous i menta, un ingredient que li dona el seu característic toc fresc. El seu origen es perd en el temps, amb referències en textos medievals com el Blanquerna de Ramon Llull al segle XIII. En aquest llibre, un nen rep un flaó per portar a l'escola, prova de què ja llavors era un dolç apreciat. Però hi ha els qui creuen que les seves arrels són encara més antigues. Al receptari romà De Re Coquinaria d'Apicius es descriuen unes postres similars, encara que la seva preparació recorda més al flam actual. Amb el temps, la recepta va evolucionar i es va popularitzar a les Balears, on cada illa li va fer el seu propi gir. A Eivissa, la seva versió és la que ha sobreviscut amb més autenticitat. La seva combinació de sabors el converteix en una joia gastronòmica.
Les postres eivissenques que són les millors del món
En l'Edat Mitjana, el flaó es preparava en porcions individuals. Eren cassoletes de la mida d'un pam, cuites sense motlle i amb una massa senzilla de farina i aigua. El seu farcit ja contenia formatge i menta, encara que s'endolcia amb mel o xarop de sucre. En alguns casos, es perfumava amb aigua de roses i s'empolvorava amb canyella. Al llarg dels segles, la seva forma va canviar fins a convertir-se en el gran pastís que avui coneixem.
A Mallorca, els flaons van desaparèixer amb el temps, mentre que a Menorca es continuen preparant amb forma de mitjalluna. A Eivissa, tanmateix, el flaó va resistir el pas dels segles. Es va mantenir com unes postres lligades a la Quaresma, ja que no conté carn i la seva elaboració coincideix amb la temporada de producció de formatge. La menta, present als jardins eivissencs, li dona un toc únic.
Degut a l'aïllament d'Eivissa, aquesta recepta ha perdurat al llarg del temps
L'aïllament d'Eivissa ha permès conservar receptes autèntiques, com el flaó o la salsa de Nadal. A l'illa, cada casa té la seva pròpia versió del pastís. La qualitat del formatge, la seva textura i humitat influeixen en el resultat final. No hi ha una recepta universal, sinó variacions que han passat de generació en generació. Per preparar un flaó tradicional, es necessita una massa amb farina, ratlladura de llimona, sucre, ou, sal, anís dolç i en gra, oli d'oliva i llard de porc. El farcit es fa amb ous, sucre, formatge fresc i menta. La barreja s'enforna fins a daurar-se, deixant unes postres de sabor inconfusible. Un mos i és fàcil entendre per què molts ho consideren les millors postres del món.