Els atletes olímpics són humans que semblen esculpits pels déus. Figures precioses adaptades als seus respectius esports que semblen trets d'un conte de fades. Tanmateix, darrere d'aquests cossos d'elit hi ha un entrenament i una disciplina fèrries. Javier Guerrero és docent en Màster Online en Nutrició Esportiva i Entrenament de la UAX Rafa Nadal School of Sport i un dels fundadors d'INDYA (www.getindya.com). INDYA és una empresa de nutrició esportiva especialitzada a millorar el rendiment esportiu a través de la nutrició i la tecnologia. Hem parlat amb ell per conèixer com és la dieta d'un atleta olímpic.
Amb quina antelació s'han de preparar els atletes per competir als Jocs Olímpics? Mantenen la mateixa dieta de sempre o han de canviar els seus hàbits nutricionals per a la cita olímpica?
Amb molt de temps. Parlem d'anys. Alguns olímpics que han participat a París ja han començat la preparació dels pròxims Jocs Olímpics de Los Angeles de 2028. La seva planificació nutricional canvia cada dia, ja que en funció del seu descans, els entrenaments, el cicle menstrual, el descans, els dies lliures, les emocions, els compromisos, els viatges, etc, la seva dieta hauria de canviar.
Quin esport requereix una ingesta més gran de calories?
La densitat calòrica de l'esportista la determinen moltíssims factors i paràmetres. Per exemple: el seu pes, la composició corporal, el metabolisme, la durada de la prova, la intensitat a què competirà, si ha de carregar els dipòsits abans de la competició o si s'ha de recuperar després d'una prova abans de la següent. És important entendre que els éssers humans no mengem calories, mengem aliments que digerim i a partir dels quals absorbim hidrats de carboni, greixos i proteïna (entre moltes altres coses). I gràcies a l'oxigen i al nostre meravellós metabolisme, es convertiran en energia. Aquesta energia són les famoses Kcal. En el cas dels ciclistes treballem amb unes 5.000 - 6.000 Kcal/dia i basen aquesta ingesta en hidrats de carboni principalment. Si el traduïm en menjar, un atleta d'uns 60 - 65 Kg, pot menjar al dia uns 2 kg de menjar|. Això és molt de menjar!
En el cas dels ciclistes treballem amb unes 5.000 - 6.000 Kcal/dia i basen aquesta ingesta en hidrats de carboni principalment. Si el traduïm en menjar, un atleta d'uns 60-65 Kg, pot menjar al dia uns 2 kg de de menjar
En quants àpats s'ha de dividir la ingesta al llarg del dia per als atletes olímpics?
Depèn molt dels horaris de competició, jornada de descans i sobretot, de com s'hagi entrenat els mesos previs als Jocs Olímpics. Des de 2 ingestes, fins a 8 ingestes. La nutrició de cada atleta és tan única com els mateixos atletes.
Hi ha algun aliment prohibit? I algun que es pugui menjar sense límit?
Els prohibits en nutrició només haurien de ser aquells aliments que poden matar-te o fer que emmalalteixis a causa d'una al·lèrgia o patologia. És fonamental educar els atletes perquè aprenguin a prendre sempre la millor decisió possible davant les múltiples opcions que tindran a l'hora de
menjar. També que entenguin de nutrició i metabolisme, és a dir, que el que passa dins del cos, els ajuda a prendre la millor decisió possible a l'hora d'escollir quin aliment han de triar. Encara que no ho creguem, la pizza pot ser una meravellosa opció i una amanida pot treure't una medalla olímpica. Hem de tenir clar que tot té un límit, ja que és fonamental cuidar el nostre sistema digestiu i la nostra microbiota.
Encara que no ho creguem, la pizza pot ser una meravellosa opció i una amanida pot treure't una medalla olímpica
A més dels valors nutricionals, es tenen en compte factors gastronòmics, com la combinació de sabors, a l'hora d'elaborar les dietes?
És fonamental combinar ambdues coses. Si alguna cosa no t'agrada, no te la menjaràs. Combinar la ciència, la tecnologia i la gastronomia assegura que l'atleta tindrà sempre els nutrients que necessita a les receptes que més il·lusió li fa menjar. És un 'win-win' claríssim.