És una escena habitual en països llatins i del sud d'Europa: després d'un menjar entre amics, arriba el compte i algú suggereix la solució més senzilla: la dividim entre tots. Sembla el més just, però en realitat, aquesta pràctica ens fa gastar més del que deuríem.
Dividir el compte a parts iguals en el restaurant és un error
Mentre que al nord d'Europa i en altres països com els Estats Units és comú que cada persona pagui exactament el que ha consumit, al sud tendim a repartir el total de forma equitativa. A primera vista, això pot semblar una mostra de camaraderia, però la matemàtica demostra que no és l'opció més intel·ligent per a la nostra butxaca.
Per entendre aquest fenomen, es va dur a terme un experiment als Estats Units amb 18 taules de restaurant. A alguns grups se'ls va indicar que cada persona pagaria la seva part exacta; a altres, que el compte es dividiria entre tots; i als últims, que el menjar estava completament pagat per l'organització. El resultat va ser revelador: la despesa mitjana per persona va ser més alta a les taules on el compte es repartia a parts iguals. És a dir, quan la gent sabia que el cost es distribuiria entre tots, tendia a gastar-ne més. En canvi, a les taules on cadascú pagava el seu, el consum va ser més moderat.
Aquest comportament té una explicació matemàtica i psicològica
Aquest comportament té una explicació matemàtica i psicològica. Quan sabem que el compte es divideix entre tots, el “dany” de demanar un plat més car es reparteix entre el grup. Si un comensal tria un filet en lloc d'una amanida, l'impacte a la seva butxaca és menor perquè es dilueix en la suma total. Tanmateix, el “benefici” d'aquest plat més car és individual, ja que només en gaudeix qui el demana. En canvi, quan cada persona paga el que ha consumit, la decisió de gastar més comporta un cost directe i personal, la qual cosa porta a elegir de forma més racional i ajustada a les possibilitats de cada un.
Quina és la millor manera de pagar en grup?
Si l'objectiu és gastar menys i evitar abusos involuntaris, la millor opció és que cada persona pagui el que ha demanat. No només evita malentesos, sinó que també promou decisions de consum més equilibrades. Dividir el compte pot semblar una estratègia senzilla i còmoda, però a la pràctica ens porta a gastar més del necessari. La pròxima vegada que surtis a sopar en grup, potser vols pensar-ho dues vegades abans de suggerir el “tot a mitges”.