La girella és un embotit català que pocs coneixen, però la història del qual i sabor el converteixen en una autèntica joia gastronòmica. Originària de la zona del Pirineu, especialment en comarques com el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, però principalment de la Ribagorça, aquest embotit medieval s'elabora principalment amb carn de be i està profundament arrelat en la tradició pastoral de la regió. En temps antics, quan els recursos eren escassos i cada part de l'animal s'aprofitava al màxim, va sorgir la girella, com una manera de conservar la carn i aprofitar els subproductes del be.
L'embotit català més desconegut
La girella té una recepta singular que la distingeix d'altres embotits. Encara que cada zona o família pugui tenir la seva pròpia versió, els ingredients principals solen ser carn de be, fetge i altres menuts del mateix animal, barrejats amb arròs o pa. La barreja es prepara amb espècies com el julivert, l'all, el pebre, i en algunes variants, canyella i anís. Una vegada llesta, s'emboteix en una tripa natural i es cou a baixa temperatura per aconseguir el seu característic sabor i textura.
El curiós d'aquest embotit és la seva combinació d'ingredients. La presència de l'arròs i el be el converteixen en un producte substanciós i nutritiu, una cosa molt valorada a les zones muntanyoses, on els àpats havien d'aportar prou energia per suportar les dures condicions climàtiques. El seu sabor és suau, amb un toc d'espècies que ressalta el sabor del be, i la seva textura és tendra, gràcies a l'arròs que absorbeix els sucs durant la cocció. L'origen de la girella es remunta a l'edat mitjana, quan la conservació d'aliments i l'aprofitament de cada recurs disponible era crucial per a la subsistència. En aquells temps, les famílies que criaven bens utilitzaven les seves entranyes i vísceres per elaborar embotits com aquest, que permetien aprofitar tot l'animal i evitar el desaprofitament. Al llarg dels segles, la girella ha sobreviscut a les cuines de les famílies catalanes de muntanya, passant de generació en generació com a part de l'herència cultural.
Aquest embotit elaborat bàsicament amb arròs i carn de corder, tradicional del Pallars Jussà i Sobirà, però principalment de la Ribagorça, tant la catalana com l’aragonesa, els orígens del qual es remunten a temps medievals. És el plat principal de la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert, entitat que té els seus orígens al segle XVI. Però, a més, al Pont de Suert s’hi celebra al mes d’octubre la Fira de la Girella, que enguany ha arribat a la 24a edició, on la girella és el producte estrella de la fira, amb demostracions en directe del procés d’elaboració d’aquest producte, jornades tècniques, i degustacions per al públic (en aquesta darrera edició es van repartir 1.500 racions d’aquest plat). A la comarca s’elabora i es pot adquirir girella en diverses carnisseries i, a més, diversos establiments de restauració l’han incorporat com a plat per esmorzars, entrants, o amb elaboracions més originals com croquetes de girella, hamburgueses de girella, etc. "Des de l’Ajuntament del Pont de Suert estem realitzant des de fa molts anys un esforç important per donar a conèixer i valorar aquest producte", expliquen des de la vila.
La girella en l'actualitat
Avui dia, la girella ha ressorgit com una peça de la gastronomia catalana que molts busquen redescobrir. En un món en el qual la tradició i els productes locals estan cobrant cada vegada més valor, la girella s'ha convertit en un embotit que atreu xefs, gurmets i curiosos de la gastronomia. Tanmateix, continua sent un embotit de producció limitada i és difícil de trobar fora de Catalunya, el que afegeix un to d'exclusivitat i autenticitat al seu consum. Alguns restaurants d'alta muntanya i xarcuteries de la regió estan recuperant la seva elaboració, provant de conservar la recepta tradicional per compartir amb els seus visitants un tros de la història culinària catalana. La girella, amb el seu sabor i herència medieval, és un recordatori dels sabors antics i de com, a les zones rurals, s'han preservat tradicions d'aprofitament i sostenibilitat que avui es valoren més que mai.