L'esmorzar de forquilla és l'àpat més estimat pels catalans. Un bon cap i pota o un blanc i negre són plats ideals per començar la jornada. Fa unes setmanes, el periodista Albert Molins presentava l'EsmorzApp, una aplicació en què els usuaris poden recomanar locals dels Països Catalans on fer un bon esmorzar de forquilla. Ara, Molins va una passa més enllà i presenta el llibre de l'aplicació, un recull de locals, receptes i textos divulgatius sobre l'àpat per excel·lència a casa nostra.
El llibre de l'esmorzar de forquilla
Editat per Cossetània, el llibre de l'esmorzar de forquilla és la darrera publicació d'Albert Molins. Per presentar-lo, com no, Molins i Cossetània han convocat un esmorzar de forquilla a la "sacristia del temple" dels esmorzars de forquilla: la cuina del bar Gelida de Barcelona. Molins ha explicat que "el llibre parla, en realitat, de cuina catalana; per tant, de cultura catalana". El periodista afirma que "la cuina catalana està en perill igual que ho està la llengua, són processos paral·lels".
El llibre és una guia molt completa d'un àpat social molt més vinculat al turisme cultural i a l'esport del que sembla
Tant l'EsmorzApp, com sobretot el llibre, són projectes que neixen amb la intenció de donar a conèixer la tradició de l'esmorzar de forquilla arreu del país per fer-lo més atractiu i incentivar-ne el costum. Molins explica, però, que "no n'hi ha prou amb parlar-ne, sinó que la cuina catalana s'ha de fer bé". Evidentment preferirem una pizza bona a una coca de recapte dolenta, o un ramen ben fet que una mala escudella. Per tant, a més reivindicar la tradició, també s'ha de cuidar la qualitat dels plats servits.
Ofici d'homes i gent gran
L'esmorzar de forquilla és una tradició celebrada, sobretot, per homes i per gent gran. Són pocs els joves i les dones que s'animen a esmorzar uns callos, en comparació amb el volum d'homes grans que ho fan. Això no vol dir que no hi siguin; en un dels capítols del llibre, Molins parla del tema i el posa sobre la taula com un aspecte a debatre i a tenir present per, com a mínim, ser-ne conscients.
Però a més de receptes i història, el llibre també parla d'altres aspectes pràctics com el preu; quant ha de valdre un esmorzar de forquilla? Els plats; s'han de menjar postres, o no? O les diferents variacions de l'àpat en funció del territori dels Països Catalans. El llibre és una guia molt completa d'un àpat social molt més vinculat al turisme cultural i a l'esport del que sembla i que de segur aportarà un granet de sorra per evitar que, tal com diu Molins, "la propera generació es mori sense haver tastat mai un arròs a la cassola"