L'obesitat és un dels temes que més preocupen les autoritats sanitàries, i per això no deixen de llançar campanyes sobre els perills d'estar per sobre del pes saludable. Això provoca un altre problema que comença a ser igual de gran que el primer, el que gairebé la meitat de la població viu en una dieta eterna. Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut) el 45% de la població està a règim, percentatge que puja lleugerament en l'arc mediterrani. Precisament on el sobrepès és també alt.
Llavors, què fem malament? Diverses coses, però la primera radica en el concepte erroni que tenim del menjar sa. Per a molts, menjar més sa és eliminar per complet els hidrats i reduir les proteïnes per donar prioritat als vegetals. Això és un error colossal.
Per presumir cal patir?
Això que ens han ensenyat des de petits no és aplicable a l'hora d'elaborar un menú sa que ens ajudi a mantenir-nos en el nostre pes. Per perdre pes no s'ha de passar gana i una dieta sana no inclou restriccions dràstiques. Òbviament, han d'anar fora els greixos saturats i els sucres refinats (menjar preparat i tota mena de brioixeria), però no s'ha de renunciar ni al pa ni a la pasta, tan sols triar la seva versió integral, rica en fibra. I molt menys dir adeu a les proteïnes, la veritable gasolina dels nostres músculs.
Per perdre pes no s'ha de passar gana i una dieta sana no inclou restriccions dràstiques
Sembla que contundent i sa són dos conceptes totalment oposats i la veritat és tot el contrari. La llista d'exemples és tan àmplia com variada. Al capdavant, les proteïnes. No podem seguir una dieta sana si no incloem una proteïna a cada plat, ja sigui pollastre, gall dindi, peix o llegum. Això sí, sempre escollint les parts més magres i eliminant tot el greix possible. La fruita seca també és molt contundent i sana, igual com les fruites.
La gana emocional: l'arrel del problema
I arribem al veritable culpable d'aquesta fam voraç que ens posseeix quan diem que estem a dieta, el nostre propi cervell. Sí, el sabotejador més important de la nostra salut ens juga molt males passades en més d'una ocasió i el fet de fer-nos creure que no ens alimentem bé i que tenim gana constantment és el seu èxit més gran. Per això, abans de fer-li més voltes al que hem menjat o hem deixat de menjar, el primer pas és intentar buscar el perquè d'aquesta gana voraç constantment, anar a l'arrel del problema.
D'altra banda, també ajuda el fet de planificar al detall els menús per assegurar-nos que estem incloent els nutrients essencials. Aquí, el famós plat de Harvard és una gran ajuda. És tan simple com dividir el plat en quatre parts, dues han d'estar ocupades per vegetals, una per hidrats i l'última per proteïnes.
Necessites exemples? Pit de pollastre a la planxa, amb arròs integral i mongeta tendra. Salmó amb pèsols i amanida de brots verds i tomàquet. Peix al forn amb una mica de patata i minestra de verdures. Ou remenat amb amanida de tomàquet, tonyina, olives i blat de moro i una torrada de pa integral amb una mica d'oli d'oliva verge. Cigrons amb pastanaga, porro, patata i espinacs. I recorda, les dietes restrictives no són sanes i el seu efecte rebot és tan perjudicial per a la salut física com l'emocional.